Joan Ametller Portella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1908  Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Mort | 1973 (64/65 anys) Los Teques (Veneçuela) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Normal |
| Activitat | |
| Ocupació | professor |
Joan Ametller Portella (Banyoles, 7 de gener de 1908 - Los Teques (Veneçuela), 1973) fou un mestre banyolí que s'instal·là a Veneçuela on va dirigir i fundar diverses escoles.[1][2]
Biografia
En Joan va néixer el 7 de gener de 1908, al carrer de les Rotes 31 de Banyoles i era el cinquè fill del matrimoni format per Josep Ametller Guday, del Mas Fam, i Teresa Portella Bosch, de Serinyà. De jove va a l'escola de la vila, amb els professors a Francesc Estartús Prat, Mateo Coll Juncà i Maurici Gelabert Feliu. A l'edat de 14 anys, per intercessió del que fora president de la Casa Missió de Banyoles, mossèn Francesc Sala Plana, va anar a estudiar a l'Escola Normal de Premià de Mar.
Acabats els seus estudis, l'any 1926 va marxar cap a Marsella, on va embarcar amb destí a la ciutat veneçolana de Caracas, on el 31 de maig de 1941 es va casar amb Noemi Mattey.
En un primer moment, en Joan va entrar de professor al Col·legi dels Germans de La Salle de Caracas, passant després a impartir classes de filosofia i lletres a l'escola militar d'aquesta mateixa ciutat. A la capital veneçolana va ser el propietari dels col·legis «Cecilio Acosta», primer, i més tard del «Doctor José Nuñez Ponte». Així mateix va treballar al col·legi Lasalle de Barquisimeto fins que es va traslladar a viure a l'estat de Miranda, on des de l'any 1959 va començar a participar en la revista Alerta que es publicava a Cúa, i que a partir del 1961 quan se'n va fer càrrec, va canviar el seu nom per Alerta! Mirangino.
Va morir a Los Teques, capital de l'estat de Miranda l'any 1973.
Bibliografia i pensament
Al llarg de la seva vida com a pedagog va publicar diversos llibres: Cartas de un padre a la hija, Pedagogia Familiar, Niko y Carmelina. Possiblement també va escriure Una analfabeta sabia obra que va esmentar l'any 1969 a Banyoles, en una entrevista concedida a Horizontes que es va publicar l'any 1973 on explicà que la tenia pendent d'editar.
Cal dir que la seva obra Pedagogía Familiar (Madrid, Impresiones Juan Bravo, 1968), ha estat força criticada per certs sectors dient que Ametller és «uno de los escritores que en las puertas de la democracia aún escribía sobre la inferioridad mental y biológica de las mujeres».[3] Ametller escrivia textos com aquests:
| « | A las hembras hay que cuidarlas [...] no empantalonarlas, no permitir que jueguen al estilo varón, ni juegos propios de varones [...] reprimir todo gesto, todo ademán, toda actitud propia del hombre, no tolerarle malas crianzas, como responder varonilmente o con altivez a una reprimenda o advertencia dada. Darle a conocer que esa actitud desdice de toda hembra o niña auténticamente femenina [...] Y así como al varón se le debe impedir el que barra, el que juegue con muñecas, el que friegue, el que corte o cosa, el que gesticule o actúe como mujer; de la misma manera, hay que impedir que la niña o señorita transporte potes, haga mudanzas, mueva pesos en el interior o fuera de la casa, e incluso impedir con todo el rigor posible que se imponga o pretenda dominar al niño varón, así sea él inferior en edad [...] debe evitar también toda hembra juegos con trenes, torres, rompecabezas, juguetes de tipo eléctrico y todo aquel juego o diversión propio exclusivamente de varones. Nunca insistiremos lo suficiente en esto: ni cortes de guerra, ni pantalones, ni cigarrillos[4] | » |
Referències
- ↑ Abellan, Joan Anton «Joan Ametller Portella, un mestre banyolí a Veneçuela». Els Colors del Pla de l'Estany, 195, març 2016, pàg. 51.
- ↑ «Joan Ametller Portella, un mestre banyolí a Veneçuela». Joan Anton Abellan. [Consulta: 2 març 2015].
- ↑ Olivas Coll, Joan; Blanch Coll, Josep «Joan Ametller Portella. Un maestro bañolense en tierras sudamericanas». Revista Horizontes, núm.415-416, Agost 1973, pàg. 7.
- ↑ Ametller Portella, Juan. Pedagogía familar (en castellà). Madrid: Impresiones Juan Bravo, 1968. ISBN 84-95187-09-4.