Josefa María Larraga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1700  València |
| Mort | 1728 (27/28 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
Josefa María Larraga (València, 1700 - ca. 1728) fou una pintora valenciana.[1]
Josefa María era filla d'Apolinar Larraga, un pintor autodidacte que va aconseguir certa fama a la ciutat de València per les seues obres de temàtica religiosa. Son pare va ser també el seu mestre i, a pesar que Josefa María patia des del seu naixement una deformitat en ambdues mans, va practicar la pintura i la miniatura. En aquestes activitats va destacar pel domini del dibuix i per la utilització del color. Eren els temps en els quals es començaven a obrir per a les dones algunes possibilitats artístiques en la pintura, sobretot en la pintura de retrats, una temàtica més propera a les atribucions femenines en els espais privats. Ella es va especialitzar, igual que el seu pare, en la pintura religiosa i també en els temes històrics que plasmava en llenços menuts.[1]
Entre les obres seues que s'han conservat destaca el Reliquiario de Jesús, que està exposat en el convent de Sant Domènec de València.[1]
En la biografia de Josefa María destaca també el fet que va regentar una acadèmia de pintura per a dones, la qual cosa la situa entre les pioneres en l'ensenyança d'aquest art entre la població femenina. Juan Agustín Cean Bermúdez la cita en el Diccionario Historico [sic] de los mas [sic] ilustres profesores de las Bellas Artes en España, obra escrita el 1800 i on s'arreplega el seu nom tant per tenir la seua obra al convent de sant Domènec, com per formar part dels “il·luminadors o pintors de miniatures” més importants del segle xviii.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari biogràfic de dones. «Josefa María Larraga». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2015-10-05. [Consulta: 4 octubre 2015].