João Capistrano de Abreu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoão Capistrano de Abreu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) João Capistrano Honório de Abreu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Maranguape (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, historiador, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBiblioteca Nacional de Brasil (1879–1883)
Colégio Pedro II (–1899) Modifica el valor a Wikidata

João Capistrano d'Abreu (Maranguape, Ceará, 23 d'octubre de 1853 - Rio de Janeiro, 13 d'agost de 1927) va ser un historiador brasiler.[1] Un dels primers grans historiadors de Brasil, va treballar també en els camps de l'etnografia i de la lingüística. La seva obra és caracteritzada per una rigorosa recerca de les fonts i per una visió crítica dels fets històrics.

Biografia[modifica]

Va realitzar els seus estudis primaris i secundaris a Fortaleza i Recife, traslladant-se a Rio de Janeiro el 1875.[2] En aquesta ciutat es va emprar en la famosa Llibreria Garnier, passant a col·laborar en el periòdic Gazeta de Notícias.[1] Nomenat oficial de la Biblioteca Nacional (1879), es va inscriure en un concurs oficial del Col·legi Pedro II per a una plaça de professor de Corografía i Història de Brasil (1883). La tesi que va presentar versava sobre el descobriment de Brasil i el seu desenvolupament el segle xvi, considerada com una de les més importants obres en historiografia d'història de Brasil.[2] Aprovat, va prendre possessió del càrrec en 23 de juliol de 1883,[3] havent-lo exercit fins a 1899,[1][2] quan Epitácio Pessoa, llavors ministre de Justícia, va determinar annexionar l'ensenyament d'història de Brasil amb el d'història universal. En senyal de protesta, Capistrano va rebutjar donar lliçons de la nova disciplina, preferint mantenir-se disponible per dedicar-se a la recerca.

Obres[1][modifica]

  • Estudo sobre Raimundo da Rocha Lima (1878)
  • José de Alencar (1878)
  • A língua dos Bacaeris (1897)
  • Capítulos de História Colonial (1907)[3]
  • Dois documentos sobre Caxinauás (1911-1912)
  • Os Caminhos Antigos e o Povoamento do Brasil (1930)
  • O Descobrimento do Brasil
  • Ensaios e Estudos (1931-33, póstumo)
  • Correspondência (1954, póstuma)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «João Capistrano De Abréu». Biogarfias.es. [Consulta: 13 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «João Capistrano De Abréu». Biografías y vidas. [Consulta: 13 febrer 2022].
  3. 3,0 3,1 «Capistrano de Abreu». Encyclopedia Britannica, 19-10-2021. [Consulta: 13 febrer 2022].

Bibliografia complementària[modifica]

  • Francisco Iglésias, Historiadores do Brasil: capítulos de histografia brasileña. Río de Janeiro: Ed. Nova Fronteira; Belo Horizonte: Ed. UFMG, 2000. 256p. ISBN 85-209-1056-4.