Juan Ángel Napout Barreto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Ángel Napout Barreto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Asunción (Paraguai) Modifica el valor a Wikidata
President CONMEBOL
2014 – 2015
← Eugenio Hermes Figueredo AguerreAlejandro Domínguez →
Vicepresident FIFA
2014 – 2015
President Associació Paraguaiana de Futbol
2007 – 2014
← Oscar J. HarrisonAlejandro Domínguez →
President Cerro Porteño
1989 – 1990 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Catòlica Nostra Senyora de l'Assumpció Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de futbol, empresari, dirigent esportiu, futbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perfrau (2018)
→ (3.375.000 dòlars dels Estats Units pena de presó, confiscació)
associació il·lícita (2018)
→ (1.000.000 dòlars dels Estats Units pena de presó, multa) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
12 setembre 2019Inhabilitat per la FIFA a perpetuïtat
3 desembre 2015Implicat en el Cas Fifagate Modifica el valor a Wikidata

Juan Ángel Napout Barreto (Asunción, 13 de maig de 1958) és un empresari i dirigent esportiu paraguaià. Va ser president del Club Cerro Porteño, de l'Associació Paraguaiana de Futbol (APF) i de la Confederació Sud-americana de Futbol (CONMEBOL). Durant uns mesos també va ostentar la vicepresidència de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA).[1]

El desembre de 2015, Napout va ser detingut a Zúric (Suïssa) acusat de corrupció pel Departament de Justícia dels Estats Units en el denominat Cas Fifagate.[2][3] Va ser extradit als EUA i va quedar en llibertat sota fiança de vint milions de dòlars i arrest domiciliari a l'espera de judici.[4] L'agost de 2018 va ser declarat culpable de frau i crim organitzat i va ser condemnat per la justícia nord-americana a nou anys de presó.[5]

Trajectòria[modifica]

Napout va estudiar a la Universidad Católica Nuestra Señora de la Asunción i el 1983 es va llicenciar en Administració d'Empreses. Va presidir una empresa privada, però pràcticament tota la seva carrera va estar vinculada a càrrecs directius relacionats amb el món del futbol. Té passaport italià, parla diversos idiomes i també té coneixements de guaraní.[6]

L'any 1988 va arribar a la vicepresidència del Cerro Porteño i el 1989 va ser elegit president. A la dècada dels 90 va exercir diversos càrrecs vinculats amb la selecció nacional de futbol i amb l'APF. Va ser el cap de delegació de la selecció paraguaiana de futbol als Jocs Olímpics de Barcelona i als Mundials de França 98, membre del Comitè Executiu de l'APF i membre del departament de relacions públiques de la Conmebol. Des de 1996 a 1999 va formar part del Comitè Olímpic Paraguaià. El 2003 va arribar a la vicepresidència de l'APF, el 2007 va ser elegit President i el 2013 va ser reelegit.[6]

Fifagate[modifica]

El 3 de desembre de 2015, Juan Ángel Napout va ser detingut a l'Hotel Baur au Lac de Zuric (Suïssa)[7] a instàncies de la justícia nord-americana que l'acusava de greus delictes de corrupció en el denominat Cas Fifagate.[8] Napout va ser extradit als EUA acusat de cinc delictes.[9] El 15 de desembre es va declarar no culpable i va quedar en llibertat sota fiança de 20 milions de dòlars i arrest domiciliari a l'espera de judici. Napout havia renunciat prèviament a la presidència de la CONMEBOL.[10]

Segons la fiscal general dels EUA, Loretta Lynch, Napout seria un dels líders del denominat grupo de los seis, del que també en formaven parts dirigents d'altres federacions sud-americanes com Rafael Esquivel Melo, Luis Bedoya, Luis Chiriboga Acosta, Manuel Burga i Carlos Chávez, que exigirien suborns milionaris a les empreses adjudicatàries dels drets de transmissió televisiva de diverses competicions futbolístiques i en especial de la Copa Libertadores.[11]

El novembre de 2017 va començar el judici contra Napout i, el 22 de desembre de 2017, un jurat popular el va considerar culpable de frau i crim organitzat i el va absoldre del delicte de blanqueig de diners.[12] Durant el judici va quedar demostrat que Napout havia acordat rebre suborns per 10,5 milions de dòlars entre els anys 2010-2016 per adjudicar els drets de màrqueting de la Copa Amèrica i la Copa Libertadores.[13][14]

El 29 d'agost de 2018, Juan Ángel Napout va ser condemnat per frau i associació il·lícita a nou anys de presó, 1 milió de dòlars de multa i a la restitució de 3,3 milions de dòlars.[15][16]

El 12 de setembre de 2019, Napout va ser inhabilitat a perpetuïtat pel Comitè d'Ètica de la FIFA i multat amb un milió de francs suïssos per haver infringit l'article 27 (suborn) del codi ètic.[17]


Referències[modifica]

  1. «Quién es Juan Ángel Napout, el nuevo dirigente sudamericano detenido por corrupción en Suiza» (en castellà). Infobae (Argentina), 03-12-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  2. «Sixteen Additional FIFA Officials Indicted for Racketeering Conspiracy and Corruption» (en anglès). The US Department of Justice, 03-12-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  3. «The United States Attorney Charges» (pdf) (en anglès). The US Department of Justice, 25-11-2015. [Consulta: 2 maig 2019].
  4. «High-Ranking Soccer Officials Convicted in Multi-Million Dollar Bribery Schemes» (en anglès). The US Department of Justice, 26-12-2017. [Consulta: 4 març 2019].
  5. «FIFAgate: 9 años de cárcel para el paraguayo Juan Ángel Napout» (en castellà). Clarín (Argentina), 29-08-2018. [Consulta: 4 març 2019].
  6. 6,0 6,1 «Juan Ángel Napout, el encargado de limpiar la imagen del fútbol sudamericano» (en castellà). El Universo, 29-05-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  7. «Noves detencions de dirigents de la FIFA per l'escàndol de corrupció». Diari ARA, 03-12-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  8. «Police swoop on Fifa stronghold Baur au Lac hotel - for the second time this year» (en anglès). The Telegraph, 03-12-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  9. «Juan Angel Napout agrees extradition to the USA» (en anglès). The Portal of Swiss Government, 08-12-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  10. «Escándalo FIFA: Juan Ángel Napout pagó USD 20 millones de fianza y tendrá arresto domiciliario» (en castellà). Infobae (Argentina), 15-12-2015. [Consulta: 4 març 2019].
  11. «Cuánto y cómo se repartía "el grupo de los seis" los sobornos de Copa América y Copa Libertadores» (en castellà). Infobae (Argentina), 27-11-2017. [Consulta: 4 març 2019].
  12. «Indictments against Napout, Burga and Marin» (pdf) (en anglès). The US Department of Justice, 14-06-2017. [Consulta: 2 maig 2019].
  13. «Tres acusados en el "FIFAgate" se enfrentan a su primer día de juicio» (en castellà). Agencia EFE, 14-11-2017. [Consulta: 4 març 2019].
  14. «Sports Marketing Bribery Schemes» (en anglès). The US Department of Justice. [Consulta: 2 maig 2019].
  15. «Condenaron a Juan Ángel Napout a nueve años de prisión en el juicio por el FIFA Gate» (en castellà). Infobae (Argentina), 29-08-2018. [Consulta: 4 març 2019].
  16. «Victim Statement and Request for Restitution» (pdf) (en anglès). Attorneys for FIFA, 15-03-2016. [Consulta: 22 juny 2020].
  17. «Adjudicatory chamber of the independent Ethics Committee sanctions Juan Ángel Napout» (en anglès). FIFA, 12-09-2019. [Consulta: 31 octubre 2019].