Làser d'excímer
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
El làser d'excímers , làser d'excimer (copiat de l'anglès) o làser exciplex és un tipus de làser de llum ultraviolada utilitzat freqüentment en cirurgia ocular. El terme excimer prové de l'anglès excited dimer (dímer excitat), mentre que el terme exciplex prové de excited complex (complex excitat).[1]
Un dímer és una entitat química o biològica que consisteix en dues subunitats amb estructura similar anomenades monòmers, que poden estan units per llaços forts o febles. Un complex en química és una estructurta que consisteix en un àtom o molècula central connectat a altres àtoms o molècules.
El làser excimer típic utilitza una combinació de gas inert com argó, kriptó o xenó, amb un gas reactiu. En condicions apropiades d'una simulació elèctrica, una pseudo-molècula és creada, la qual existeix només en un estat energizado i pot donar una llum làser en el rang ultraviolat.
La llum ultraviolada del làser excímer és absorbida molt bé en teixits i components orgànics. En comptes de tallar o cremar el làser excimer té prou energia com per separar els llaços entre molècules dels teixits. El làser excimer té la propietat de poder aixecar o eliminar petites i primes capa de cèl lules sense danyar els teixits. Aquestes propietats fan del làser un excel·lent instrument per a màquines de precisió o delicades cirurgies com la cirurgia ocular LASIK.
Història [modifica]
El primer làser excimer va ser inventat en 1970 per Nikolai Basov, VA Danilychev i Yu M. Popov a l'Institut Físic Lebedev a Moscou; utilitzant un dímer xenó excitat per un electró per donar l'emissió estimulada. Una millora desenvolupada més endavant per molts grups va ser l'ús de gasos nobles. Entre aquests grups hi ha el United States Government's Naval Research labo, el Northrop Research and Technology Center, el Avco Everett Research Laboratory, i Sandia Laboratories.
L'acció del làser en una molècula excimer passa perquè Alta d'associatiu excitat però també té un estat no associatiu. Això és perquè els gasos nobles és poc probable que formi compost químcos. Però en un estat excitat poden crear un llaç temporal.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Frederic P Miller; Agnes F Vandome. Excimer Laser. VDM Publishing House Ltd., 26 June 2010. ISBN 9786131602955 [Consulta: 2 febrer 2011].
