Leonardo López Luján

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeonardo López Luján

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París X Nanterre - doctorat (–1998)
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPierre Becquelin i Michel Graulich Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarqueòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Nacional d'Antropologia i Història (1988–)
Universitat d'Arizona
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAlfredo López Austin Modifica el valor a Wikidata
Premis

Leonardo Náuhmitl López Luján (Ciutat de Mèxic, 31 de març de 1964) és un arqueòleg mexicà, actualment un dels principals investigadors de les societats prehispániques del Centre de Mèxic i de la història de l'arqueologia d'aquest país. És director del Projecte Templo Mayor de l'Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) i fill del connotat historiador Alfredo López Austin.

Estudis i vida acadèmica[modifica]

Va realitzar la llicenciatura en arqueologia en la Escuela Nacional de Antropología y Historia (1983-1987), on va ser deixeble d'Eduardo Matos Moctezuma, qui va dirigir la seva tesi sobre les ofrenes del Temple Major de Tenochtitlan (1990). En 1992 es va mudar a França per fer els estudis de doctorat nou règim en la Universitat de París X Nanterre, on va ser deixeble de Jean-Claude Gardin, Michel Graulich i Alain Schnapp. Sota la direcció de Pierre Becquelin, va presentar en 1998 la seva tesi doctoral sobre la Casa de les Águilas de Tenochtitlan, obtenint els màxims honors.

Al llarg de la seva vida acadèmica ha estat investigador convidat en la Universitat de Princeton en 1995, el Museu de l'Home de París en 2002, Dumbarton Oaks (Universitat Harvard) en 2006 i lInstitut d'Estudis Avançats de París en 2013-2014[1] així com catedràtic hoste en la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne en 2000, la Universitat de Roma La Sapienza en 2004, la École Pratique des Hautes Études de París en 2011 i la Universitat Francisco Marroquín de Guatemala en aquest mateix any. En l'Instituto Nacional de Antropología e Historia de Mèxic és investigador a temps complet en el Museo del Templo Mayor des de 1988 i professor d'assignatura en l'Escuela Nacional de Conservación, Restauración y Museografía des de 2000.[2]

De 2003 a 2005 fou secretari general de la Sociedad Mexicana de Antropología. Actualment és investigador nivell III del Sistema Nacional d'Investigadors, a més de membre de l'Acadèmia Mexicana de Ciències i l'Acadèmia Mexicana de la Història, ocupant en aquesta última la butaca 27.[3]

En 2013 López Luján és elegit membre corresponsal de la British Academy (FBA) i membre honorari de la Society of Antiquaries of London (Hon FSA), reconeixent-se així les seves contribucions en el camp dels estudis mesoamericans.[4][5]

Investigació i difusió[modifica]

Des de la infància ha participat en diversos projectes arqueològics, antropològics i històrics en les entitats mexicanes de Campeche, Chiapas, Districte Federal, Guanajuato, Estat de Mèxic, estat de Morelos, Quintana Roo i als Andes equatorians.

L'any de 1980 va ser especialment significatiu en la seva carrera, perquè va ingressar al Projecte Templo Mayor del Instituto Nacional de Antropología e Historia, col·laborant en la primera temporada d'excavacions en el recinte sagrat de Tenochtitlan sota la direcció d'Eduardo Matos Moctezuma. Onze anys després, en 1991, es va convertir en el director d'aquest projecte, càrrec que ocupa fins a l'actualitat.

Com a part dels seus treballs en el lloc de Teotihuacan, va co-dirigir amb William L. Fash i Linda Manzanilla el projecte d'excavacions del Palau de Xalla. També ha treballat amb Saburo Sugiyama i Rubén Cabrera en el Projecte Piràmide de la Lluna en aquest jaciment arqueològic.

Els seus projectes han estat patrocinats per l'INAH, la Universitat de Colorado a Boulder, la Universitat de Texas a Austin, la Universitat de Princeton i la Universitat Harvard.

Juntament amb reconeguts col·legues seus ha estat curador de les reeixides exposicions "The Aztec World" en el Museu Field de Chicago, "Moctezuma: Aztec Ruler" en el Museu Britànic de Londres, així com "Camino al Mictlan", "La Casa de las Águilas", "Sacrificios de consagración en la Pirámide de la Luna" i "Humo aromático para los dioses" al Museo del Templo Mayor de la ciutat de Mèxic.

Premis i distincions[modifica]

Obres[modifica]

Llibres
  • La recuperación mexica del pasado teotihuacano, 1989.
  • Nómadas y sedentarios: el pasado prehispánico de Zacatecas, 1989.
  • Las ofrendas del Templo Mayor de Tenochtitlan, 1993, 1994, 2005.
  • Xochicalco y Tula, amb Robert H. Cobean y Guadalupe Mastache, 1995, 1996.
  • El pasado indígena, amb Alfredo López Austin, 1996, 1998, 2001, 2012, 2014.
  • Mito y realidad de Zuyuá, amb Alfredo López Austin, 1999, 2017.
  • Viaje al mercado de México, 2000, 2013.
  • Aztèques. La collection de sculptures du Musée du quai Branly, amb Marie-France Fauvet-Berthelot, 2005.
  • La Casa de las Águilas, 2 vols., 2006.
  • Tenochtitlan, con Judy Levin, 2006.
  • Breaking Through Mexico's Past, amb Davíd Carrasco y Eduardo Matos Moctezuma, 2007, 2007.
  • Escultura monumental mexica, amb Eduardo Matos Moctezuma, 2009, 2012.
  • Monte Sagrado/Templo Mayor: el cerro y la pirámide en la tradición religiosa mesoamericana, amb Alfredo López Austin, 2009, 2012.
  • Tlaltecuhtli, 2010.
  • El capitán Guillermo Dupaix y su álbum arqueológico de 1794, 2015.
  • Arqueología de la arqueología: ensayos sobre los orígenes de la disciplina en México, 2017.
Llibres i catàlegs col·lectius coordinats
  • Atlas histórico de Mesoamérica, amb Linda Manzanilla, 1989.
  • Historia antigua de México, 4 vols., amb Linda Manzanilla, 1994-1995, 2000-2001, 2014.
  • Camino al Mictlan, amb Vida Mercado, 1997.
  • La Casa de las Águilas: reconstrucción de un pasado, amb Luis Barba, 2000.
  • Gli Aztechi tra passato e presente, amb Alessandro Lupo i Luisa Migliorati, 2006.
  • Sacrificios de consagración en la Pirámide de la Luna, amb Saburo Sugiyama, 2006.
  • Arqueología e historia del Centro de México. Homenaje a Eduardo Matos Moctezuma, amb Davíd Carrasco i Lourdes Cué, 2006.
  • Moctezuma: Aztec Ruler, amb Colin McEwan, 2009, 2010.
  • The Art of Urbanism: How Mesoamerican Kingdoms Represented Themselves in Architecture and Imagery, amb William L. Fash, 2009, 2012.
  • El sacrificio humano en la tradición religiosa mesoamericana, amb Guilhem Olivier, 2010.
  • Humo aromático para los dioses: una ofrenda de sahumadores al pie del Templo Mayor de Tenochtitlan, 2012, 2014.
  • El oro en Mesoamérica, Arqueología Mexicana, 2017.
  • Nuestra sangre, nuestro color: la escultura polícroma de Tenochtitlan, 2017 ISBN 9786074849424.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-14. [Consulta: 5 novembre 2014].
  2. ↑ Academia Mexicana de Ciencias. «Premios de Investigación 2000. Leonardo Náuhmitl López Luján». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 novembre 2014].
  3. ↑ Academia Mexicana de la Historia. «Miembros de la Academia. Sillón N° 27. Leonardo López Luján».
  4. ↑ [1]
  5. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-09. [Consulta: 5 novembre 2014].
  6. ↑ Academia Mexicana de Ciencias. «Premios de Investigación de la Academia Mexicana de Ciencias». Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 5 novembre 2014].
  7. ↑ Dumbarton Oaks: Awakening the Stones: The Beginnings of Pre-Columbian Archaeological Studies in Central Mexico
  8. ↑ CCA News: Leonardo López Luján is convocation speaker
  9. ↑ [2]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leonardo_López_Luján&oldid=32868334»