Llenguatge administratiu
El llenguatge administratiu o llenguatge jurídic[1] és un registre lingüístic formal que utilitza l'administració pública en les seues activitats, com són la confecció dels documents administratius, les lleis i la normativa legal diversa i les gestions pròpies de l'administració. Es caracteritza per fer ús de termes cultes, tècnics i unívocs i d'una fraseologia específiques, i en part compartides amb altres llenguatges d'especialitat com el llenguatge jurídic, l'econòmic o l'informàtic, sobre la base de la llengua estàndard.[2][3][4]
El lèxic i la fraseologia hereten d'uns usos seculars del llenguatge, de manera que estan plens d'arcaismes que poden resultar estranyes als parlats de la llengua en general.[2] Als arcaismes se suma el lèxic vingut de les tecnologies de la informació.[5]
Característiques[modifica]
Les característiques d'aquest registre es defineixen tenint en compte els elements següents:[2]
- Els ciutadans i/o als funcionaris són els comunicants: són persones que no necessàriament es coneixen elles i solament tenen una relació professional.
- El nivell de formalitat presenta variacions segons la situació d'ús. Així, pot anar de "la solemnitat de la concessió d'un doctorat honoris causa a la impersonalitat de la redacció d'un informe o a la tramitació d'un expedient".
- L'assumpte del que tracta la comunicació és "la gestió de l'administració i dels interessos dels ciutadans com a col·lectivitat i individualment, a la qual s'ha d'aplicar el marc legal corresponent".
- El canal de comunicació sol ser l'escrit, siga en paper o en suport informàtic. També el canal comunicatiu pot ser oral.
- La situació d'ús del llenguatge administratiu sol tindre lloc a les dependències administratives.
- Els comunicants poden presentar intencions en una gran diversitat: informar, reivindicar, justificar, argumentar, sol·licitar, felicitar, rectificar, negar, agrair...
- El registre varia segons l'organització (universitat, jutjat, hospital, ambaixada o altres) on es produeix l'acte comunicatiu.
Referències[modifica]
- ↑ «Criteris lingüístics». Departament de Justícia. [Consulta: 20 juny 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Andreu i Belles, 2009, p. 145.
- ↑ Documents i llenguatge administratius, Universitat Politècnica de València
- ↑ l llenguatge administratiu com a llenguatge d'especialitat, Escola d'Administració Pública de Catalunya
- ↑ Andreu i Belles, 2009, p. 146.
Bibliografia[modifica]
- Andreu i Belles, Joan (coord.). Manual de documents i llenguatge administratiu. 3a edició. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Servei de Llengües i Terminologia, 2009. ISBN 978-84-8021-701-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Llenguatge administratiu. |
- Vocabulari Administratiu Arxivat 2012-04-20 a Wayback Machine. del Servei de Llengües i terminologia de la Universitat Jaume I.
- Justiterm: cercador de termes jurídics i administratius, en català i en castellà, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
- Apartat de Llenguatge administratiu del Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya, que conté un glossari de dubtes més freqüents.
- Praxi Lingüística Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.: eina de consulta per a l'elaboració de documents de la Universitat Rovira i Virgili
- Pàgina sobre elaboració de documents administratius[Enllaç no actiu] de la Diputació de Barcelona.
- Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu de l'Escola Administració Pública de Catalunya.
- Optimot Arxivat 2011-09-23 a Wayback Machine. Cercador de consultes lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.