Luis Gonzalvo París
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luis Gonzalvo y París  1874 Àvila (Espanya) |
| Mort | 1951 (76/77 anys) |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Membre de | |
Luis Gonzalvo París (Àvila, 1874 - Burjassot, 1951) va ser un arqueòleg valencià, pioner de l'arqueologia al País Valencià i un dels primers responsables del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València.[1]
Va estudiar a l'antiga Escola Superior de Diplomàtica.[1] En 1893 ingressa en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, sent destinat a l'Arxiu d'Hisenda de València i, després d'una breu estada en el de Toledo, en 1896 va ser traslladat a l'Arxiu Històric Nacional on va romandre fins a la seua tornada a València.[1] Es considera que fou deixeble de l'arabista aragonès Francisco Codera.[2]
El Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València fa va ser fundat el 1902, i entre 1904 i 1905 Gonzalvo s'hi incorporà com a catedràtic d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica.[1] Com a catedràtic de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, va treballar juntament a Manuel Sanchis Guarner per a donar rang universitari a l'ensenyament en valencià, aleshores impartit pel Centre de Cultura Valenciana.[3] Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, és nomenat vicerector, càrrec que combina la direcció de l'Institut d'Idiomes, i des de febrer de 1937 és membre la direcció de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Valencians, integrada per Carles Salvador, Sanchis Guarner, Francesc Almela i Vives i Bernat Artola.[3] El 3 d'agost de 1938 dimitix com a vicerector en ser mobilitzat per la República.[3]
Amb la victòria franquista, és separat de la seua càtedra i rep la jubilació forçosa el 17 d'octubre de 1940.[3] A partir de 1941 l'única referència que es té d'ell és una carta de Nicolau Primitiu, on li demana consell en temes arqueològics.[3] A la seua mort el 1975, no es va publicar cap necrològica.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Aura Tortosa 2006, p. 35
- ↑ Aura Tortosa 2006, p. 36
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Aura Tortosa 2006, p. 37
Bibliografia[modifica]
- Aura Tortosa, Joan Emili. «La creació del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València: entre l'Escola Superior de Diplomàtica i «por la ciencia hacia Dios» (1921 - 1940)». A: Arqueologia en blanc i negre: la labor del SIP 1927-1950. València: Museu de Prehistòria de València, 2006, p. 33-46. ISBN 978-84-7795-439-2.