Los días de junio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLos días de junio
Fitxa
DireccióAlberto Fischerman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlberto Fischerman Modifica el valor a Wikidata
GuióAlberto Fischerman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis María Serra Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMarcelo Camorino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJuan Carlos Macías Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0087187 Filmaffinity: 216961 Letterboxd: los-dias-de-junio Allmovie: v118330 TMDB.org: 143530 Modifica el valor a Wikidata

Los días de junio és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Alberto Fischerman sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb el guió de Marina Gaillard i Gustavo Wagner (Alberto Fischerman) que es va estrenar el 13 de juny de 1985 i que va tenir com a actors principals a Norman Briski, Víctor Laplace, Lorenzo Quinteros, Arturo Maly i Ana María Picchio.

Argument[modifica]

Un actor que estava exiliat en raó del govern dictatorial, torna al seu país en l'època de la Guerra de les Malvines i es retroba amb els seus amics.[1]

Repartiment[modifica]

Van participar del film els següents intèrprets:[1]

Premis i distincions[modifica]

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1985[2] Premi FIPRESCI Los días de junio Guanyador

En el Festival Tricontinental de Cinema de Nantes (França) de 1985 la pel·lícula va rebre un Premi Especial del jurat i va ser seleccionada per a competir pel Montgolfiere d'Or.[1]

Comentaris[modifica]

Fernando López en La Nación va opinar:

« «Intenció al·legòrica en un film nacional de depurat llenguatge… la seva proposta és prou provocativa com per a estimular la reflexió o alimentar la controvèrsia.»[1] »

Clarín va dir:

« «Entre la severidad y la angustia… película de infrecuente calidad, reflexiona sobre el exilio, la marginación y condena en la dramática realidad argentina de los últimos años»[1] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «Entre les pel·lícules que millor tracten la transició a la democràcia. La psicologia dels personatges és creïble, les situacions recognoscibles i alguns moments d'aquests homes amb la seva bandera particular tenen un vol molt especial.»[1] »

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001. 
  2. Palmarés de la 33º edición del Festival de San Sebastián

Enllaços externs[modifica]