Mànec
El mànec és la part per on s'agafa una eina amb la mà. Aquestes eines poden ser de mida petita com el ganivet, mitjana com la falç i tan grosses com una destral o una dalla.[1]
Criteris generals de disseny[modifica]
Els tres requisits gairebé universals per a un mànec d'eina són:
- Prou resistència per a suportar l'eina, o transmetre d'una altra manera la força involucrada en la tasca per a la que serveix el mànec.
- Una llargada que permeti que la mà o les mans agafant el mànec puguin exercir la força de manera fiable.
- Una circumferència prou petita per a permetre que la mà o les mans puguin envoltar-lo tant sòlidament com sigui necessari per a exercir aquesta força.
Característiques i tipus[modifica]
Els mànecs es poden adaptar a la forma de la mà o simplement ser llisos, i poden ser d'un material diferent del de l'eina a la qual pertanyen, com ara un tornavís o una destral. Aquest material sol ser de fusta en les eines més tradicionals (martells, destrals, rasclet, malls o arades), però pot ser de ferro (per exemple, els coberts) o de plàstic (en els tornavisos més moderns). Nogensmenys tot acabament amb què es maneja una eina no s'anomena pas mànec, per exemple, el d'una dalla o d'una espasa normalment es coneix com a empunyadura.
En l'actualitat, el disseny dels mànecs és de gran importància perquè és la part amb què es maneja l'eina en qüestió, essent l'àrea que entra en contacte amb la mà: així, per exemple, en les anses per al maneig de materials corrosius cal considerar mesures de seguretat per a evitar accidents. El disseny conscient dels mànecs per la conveniència i la seguretat de l'usuari entra en el camp de l'ergonomia..
Referències[modifica]
- ↑ Mariano Aguiló y Fúster; Pompeu Fabra & Manuel de Montoliu. "Diccionari Aguiló": materials lexicogràfics aplegats. Institut d'Estudis Catalans, 1915, p. 41–. GGKEY:CWUX8CN8XWQ [Consulta: 27 març 2011].
Vegeu també[modifica]