Mapa meteorològic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa meteorològic de superfície dels Estats Units del 21 d'octubre de 2006.

Un mapa meteorològic és un mapa que mostra diverses caracterísitiques meteorològiques a través d'una ona particular en un moment determinat.[1] Els mapes meteorològics s'han fet servir des de la meitat dels segle XIX i es fan servir per a la recerca científica i el pronòstic meteorològic. Els mapes que fan servir línies isotermes mostren el gradient de temperatura, els quals poden ajudar a localitzar fronts meteorològics. Els mapes d'isotaques analitzen les línies d'igual velocitat de vent,[2] sota la constant pressió de superfície de 300 mb o 250 mb mostren on està localitzat el jet stream. L'ús de mapes de pressió constant d'un nivell entre 700 i 500 hPa poden indicar el moviment dels ciclons tropicals. Un tipus popular de mapa meteorològic és el d'anàlisi del temps en superfície amb les isòbares que indiquen baixes pressions i altes pressions. En aviació uns mapes especials indiquen les zones de turbulència.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de superfície de la gran tempesta de neu del 12 de març de 1888

L'ús de mapes meteorològics començ+a amitjans del segle XIX dins del marc de la investigació de la teoria dels sistemes de tempestes.[3]

Als Estats Units des de 1845 el desplegament de la xarxa de telègrafs va desenvolupar la informació meteorològica. La Smithsonian Institution va desenvolupar una xarxa d'observadors.[4] L'exèrcit dels Estats Units (U.S. Army Signal Corps) heretà aquesta xarxa per llei entre 1870 i 1874 la va expandir.

Al Regne Unit els primers esforços d'estandarització de la xarxa meteorològica es van fer a partir de 1855. Als Estats Units fins a 1905 Detroit no es va establir com l'hora estàndard.[5] Internacionalment les observacions meteorològiques en xarxes oficials no es van establir fins a l'any 1873.[6] A finals de 1910 es van posar en els mapes meteorològics el model noruec de ciclons.[7]

El 1969 van començar, als Estats Units, els esforços per automatitzar la confecció dels mapes meteorològics,[8] procés completat a la dècada de 1970.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Encarta. «Chart». Microsoft Corporation, 2009. [Consulta: 2007-11-25].
  2. Jay Snively. «H-I-J». MAPS GPS, 2010. [Consulta: 2010-01-30].
  3. Human Intelligence. «Francis Galton (1822-1911)». Indiana University, 2007-07-25. [Consulta: 2007-04-18].
  4. John D. Cox. Stormwatchers: The Turbulent History of Weather Prediction From Franklin's Kite to El Nino. John Wiley & Sons, Inc., 2002, p. 53–56. ISBN 047138108X. 
  5. WebExhibits. «Daylight Saving Time». Idea, 2008. [Consulta: 2007-06-24].
  6. National Oceanic and Atmospheric Administration. «An Expanding Presence». United States Department of Commerce, 2007-05-30. [Consulta: 2010-01-31].
  7. David M. Schultz. «Perspectives on Fred Sanders's Research on Cold Fronts». Cooperative Institute for Mesoscale Meteorological Studies, 2006-09-07. [Consulta: 2010-01-31].
  8. National Meteorological Center. «Prospectus for an NMC Digital Facsimile Incoder Mapping Program». Environmental Science Services Administration, January 1969. [Consulta: 2007-05-05].
  9. Hong Kong Observatory. «The Hong Kong Observatory Computer System and Its Applications». The Government of the Hong Kong Special Administrative Region, 2009-09-03. [Consulta: 2010-02-06].