Markdown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Markdown és un llenguatge de marques lleuger, originalment creat per John Gruber i Aaron Swartz que permet "escriure utilitzant un format de text planer fàcil d'escriure i de llegir i després convertir-ho en un XHTML o HTML estructuralment vàlid".[1] El llenguatge té moltes similituds amb les convencions que ja existeixen a l'hora de formatar text planer en correus electrònics.

Markdown també és un script de Perl escrit per Gruber, Markdown.pl, que converteix text formatat a XHTML o HTML vàlid i també substitueix parèntesis angular cap a l'esquerra ('<') i les I comercials per les seves corresponents referències d'entitat de caràcter. Es pot fer servir com un script tot sol o bé com in plugin de Blosxom o de Movable Type i també com un filtre de text per BBEdit.[1]

Markdown s'ha re-implementat per altra gent com un mòdul de Perl disponible a CPAN (Text::Markdown) i a una gran varietat de llenguatges de programació. És distribuït sota un llicència de tipus BSD i s'inclou en, o és disponible com un plugin per forces sistemes de gestió de continguts.[2][3]

Exemples de sintaxi[modifica | modifica el codi]

Això no és un llistat exhaustiu de la syntaxi de Markdown i en molts casos hi ha diversos estils de sintaxi per realitzar el mateix efecte. Per més informació visita el manual complet de sintaxi de Markdown. Els caràcters que estiguin precedits per una barra invertida no s'interpreten i es copien literalment; per exemple, la seqüència '\*' escriuria un asterisc en comptes de començar text en cursiva. Markdown tampoc transforma text que estigui dins d'etiquetes de bloc XHTML, fent possible incloure seccions de XHTML dins d'un document Markdown només embolcallant-los amb etiquetes de blocs de XHTML.

Capçaleres[modifica | modifica el codi]

Les capçaleres HTML es formen escriguent un conjunt de coixinets just abans del text de capçalea que correspongui al nivell de capçalera desitjant (HTML ofereix six nivells de capçalera) de la següent manera:

# Capçalera de primer nivell

#### Capçalera de quart nivell

Els dos primers nivells de capçalera es poden escriure amb una sintaxi alternativa:

Capçalera de primer nivell
==========================

Capçalera de segon nivell
-------------------------

Paràgrafs[modifica | modifica el codi]

Un paràgraf és una o més línies consecutives separades per una o més línies en blanc. Els paràgrafs regulars no s'haurien de sagnar amb espais o tabulacions:

Això és un paràgrafs; té dues frases.

Aquest és un altre paràgraf; també té
dues frases.

Llistes[modifica | modifica el codi]

* Un ítem en una llista amb vinyetes (desordenada)
    * un sub-ítem, sagnat amb 4 espais
* Un altre ítem en una llista amb vinyetes
1. Un ítem en una llista enumerada (ordenada)
2. Un altre ítem en una llista numerada

Salt de línia[modifica | modifica el codi]

Els talls en les línies s'esborren del resultat final; el navegador web és l'encargat de tallar les línies segons l'espai que queda. Per forçar un salt de línia, aleshores afegeix dos espais al final de la línia.

Text amb èmfasis[modifica | modifica el codi]

*èmfasis* o _èmfasis_  (e.g., cursiva)
**èmfasis fort** o __èmfasis fort__ (e.g., negreta)

Codi[modifica | modifica el codi]

Per incloure codi a formatar amb text monoespaiada es pot fer o bé envoltant la línia amb accents greus (`), com ara a

Un tall de text amb `un tall de codi` a dins,

o bé sagnant les línies de codi com a mínim amb 4 espais, com ara:

    línia 1 de codi
    línia 2 de codi
    línia 3 de codi

Aquesta darrera opció provoca que Markdown conservi tots els espais en blanc—a diferència del comportament habitual que és esborrar tots els salts de línia de més fent que el sagnat del codi es perdés.

Cites[modifica | modifica el codi]

> "Tot aquest paràgraf está posat dins dun element `blockquote` de HTML.
Aquests blocks poden canviar de mira i el text s'adapta.  És possible afegir
tants salts de línia com vulguis i s'analitzarà com si fos
unu únic bloc."

El text de dalt es convertiria en el següent codi HTML:

<blockquote><p>Tot aquest paràgraf está posat dins dun element <code>blockquote<code> de HTML.
 Aquests blocks poden canviar de mira i el text s'adapta.  És possible afegir
 tants salts de línia com vulguis i s'analitzarà com si fos
 unu únic bloc.</p></blockquote>

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Els enllaços es poden incloure en línia:

[aquí va el text de l'enllaç](i.aquí.la.adreça)
Exemple [Markdown](http://ca.wikipedia.com/wiki/Markdown)

Alternativament, el enllaços es poden posar en peus de pàgina a fora del paràgraf afegint un tipus de referència en el enllaç. Per exemple, el següent enllaç:

[aquí va el text de l'enllaç][referència]

generaria un ennlaç si el següent text está sota el paràgraf a la final del document:

[referència]: aquí.posa.adreça "el títol de l'enllaç"

Línies horitzontals[modifica | modifica el codi]

Les línies horitzontals es creen escrivint tres o més guions, asteriscs o subratllats en una línia ells tot sols. Hi poden haver espais entremig dels guions, asteriscs o subratllats. Cada una de les línies següent generen una línia horitzontal:

* * *
***
*****
- - -
---------------------------------------

Editors[modifica | modifica el codi]

Tot i que Markdown és un llenguatge de marques minimalista i es pot llegir i escriure fàcilment en un editor de text normal també existeixen editors especialitzats que mostren un previsualització de com es veurien els documents en un navegador. D'editors així n'hi han una varietat i per totes les plataformes més importants.

Implementacions[modifica | modifica el codi]

Donada la gran populatitat de Markdown han sorgit una gran quantitat d'implementacions d'aquest utilitzant diferents plataformes i llenguatges. Moltes d'aquestes implementacions es poden trobar a GitHub o altres llocs d'allotjament de codi i algunes d'elles es fan servir en llocs conneguts com ara Wordpress, Bitbucket i GitHub entre d'altres.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • AsciiDoc un altre llenguatge de marques lleuger que pot produir diversos tipus de documents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Markdown 1.0.1 fitxer readme del codi font «Daring Fireball - Markdown», 17-Dec-2004.
  2. «MarsEdit 2.3 ties the knot with Tumblr support - Ars Technica». [Consulta: 2009-08-11].
  3. «Review: Practical Django Projects - Ars Technica». [Consulta: 2009-08-11].