Marquesat de Llupià
 | |
| Tipus | Marquesat |
|---|---|
| Primer titular | Àngel Carles de Llupiá i de Roger |
| Rei | Felip IV |
| Data | 4 de gener del 1702 |
| Actual titular | Carles Desvalls i Maristany |
| Estat | Espanya  |
El Marquesat de Llupià és un títol nobiliari català atorgat el 4 de gener del 1702 pel rei Felip IV, en aquell moment, a favor d'Àngel Carles de Llupià i de Roger, noble català, fill de Carles de Llupià[1] i de Vilanova-Tragó, senyor de Llupià, Vilarmilà, Castellnou, Bellpuig, Paracolls i Molig, assistent a les Corts de Barcelona [2] del 1653.
Fou rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I a favor de Lluís Desvalls i Trias (†1987), com a XII marquès de Llupià, IX marquès d'Alfarràs i V marquès del Poal.[3][4]
El titular actual, des del 1989, és[5] Carles Desvalls i Maristany.
Marquesos de Llupià[modifica]
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creat el 1702 pel rei Felip IV | ||
| I | Àngel Carles de Llupià i de Roger | 1702 - 1735 |
| II | Francesc de Llupià i de Roger | 1751 - ? |
| III | Josep Francesc de Llupià i Marimon | ? - 1762 |
| IV | Marià de Llupià i Rocabertí | 1762 - 1763 |
| V | Maria Manuela d'Ardena i de Llupià | 1775 - 1790 |
| VI | Joan Antoni Desvalls i d'Ardena | 1790 - 1820 |
| VII | Antoni Miquel Desvalls i Ribas | 1820 - 1823 |
| VIII | Joaquim Desvalls i de Sarriera | 1823 - ? |
| IX | Joan Baptista Desvalls i de Ribes | |
| X | Lluís Desvalls i Fort de Saint-Maurin | ? - 1884 |
| XI | Joan Baptista Desvalls i d'Amat | 1884 - 1985 |
| Rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I | ||
| XII | Lluís Desvalls i Trias | 1985 - 1987 |
| XIII | Carles Desvalls i Maristany | 1989 - actualitat |
Història dels marquesos de Llupià[modifica]
- Àngel Carles de Llupià i de Roger (†1735), I marquès de Llupià, senyor de Castellnou, Paracolls, Bellpuig, Prunet, Queixàs, Cameles, Sant Miquel de Llotes, Molig, Rocacrespa, Campome, Llupiá, Gallifa, Coma i Vilarmilà, Cavaller de Sant Joan. Va participar en les Corts del 1701 y 1705. Braços del Principat, 1713.
- El va succeir el 1751, el seu germà:[6]
- Francesc de Llupià i de Roger, II marqués de Lupiá, baró de Castellnou, de Bellpuig, de Paracolls, senyor de Molig, Vilarmilà, Campome, Vespella, Segur, carlà de Cubells i de Montpalau. Capità del Regiment de Cavalleria de Sagunt. Cavaller de Santiago. Va participar en les Corts del 1705.[1]
- El va succeir el seu fill:[6]
- Josep Francesc de Llupià i Marimon (1729 - 1762), III marquès de Llupià.
- El va succeir el seu fill:[6]
- Marià de Llupià i Rocabertí (1758 - 1763), IV marquès de Llupià.
- El va succeir el 22 de febrer del 1775:
- María Manuela d'Ardena i de Llupiá (f. el 1790), V marquesa de Llupià.
- Es va casar amb Francesc Desvalls i d'Alegre[7]
- El va succeir el seu fill:
- Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (1740 - 1820), VI marquès de Llupià i III marquès del Poal.
- Es va casar amb María Teresa de Ribas i d'Olzinellas, III marquesa d'Alfarràs
- El va succeir el seu fill:
- Antoni Miquel Desvalls y Ribas, VII marquès de Llupià, IV marquès d'Alfarràs.
- El va succeir el seu fill:
- Joaquim Desvalls i de Sarriera (n. el 1803), VIII marquès de Llupiá, V marquès d'Alfarrás. Sense descendència.
- El va succeir el germà del seu pare, el VII marquès. Per tant, el seu oncle carnal:
- Joan Baptista Desvalls i de Ribas (n. el 1775), IX marquès de Llupià.
- El va succeir el seu fill:
- Lluís Desvalls i Fort de Saint-Maurin, X marquès de Llupià i VI marquès d'Alfarràs.
- Es va casar amb María Mercè d'Amat i de Sarriera.
- El va succeir, per cessió inter vivos del 25 de novembre del 1884, el seu fill primogènit:[6]
- Joan Baptista Desvalls i d'Amat (n. 1858), XI marquès de Llupià i VII marquès d'Alfarràs, IV marquès del Poal.
Rehabilitat el 1985 a favor de:[3][4]
- Lluís Desvalls i Trias (†1987), XII marquès de Llupià, IX marquès d'Alfarràs i V marquès del Poal.
- Es va casar amb Margarida Maristany i Manén (1906 - ?).
- En el Marquesat d'Alfarràs fou succeït, el 24 de novembre del 1988, pel seu fill primogènit, Lluís Desvalls i Maristany (1931 -), X marquès d'Alfarràs.[8]
- En el Marquesat del Poal fou succeît, el 16 de gener del 1990, pel seu fill Joan Manuel Desvalls i Maristany, VI marquès del Poal.[9]
- En el Marquesado de Llupiá fou succeït el 14 de novembre del 1989, pel seu fill:[5]
- Carles Desvalls i Maristany (n. 1936), XIII marquès de Llupià, farmacèutic.
- Es va casar, el 1963, amb María Victòria Vázquez Herrero (n. 1938); d'aquest matrimoni van néixer tres fills: Carles (n. 1964), Gonçal (n. 1967) i Maria Victòria (n. 1975)
- Actual titular.[5]
Armes[modifica]
Escut quarterat: 1r. i 4t. de gules, un mont floronat d'or; 2n. i 3r. d'or, una creu patent, claviculada, buidada i pomejada de gules.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Morales Roca, Francisco José (1983), Próceres habilitados en las cortes del principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713), Ediciones Hidalguía.
- ↑ Guía de Títulos, Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España.
- ↑ 3,0 3,1 BOE 6 de maig del 1985.
- ↑ 4,0 4,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), IEEN, Ediciones Hidalguía.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Carta de successió, de 14 de novembre del 1989 BOE 26 de setembre del 1989
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Relación de títulos nobiliarios vacantes, y principales documentos que contiene cada expediente que, de los mismos, se conserva en el Archivo del Ministerio de Justicia, Ediciones Hidalguía.
- ↑ Diccionari d'autors i obres de religiosos carmelites descalços a la província de Sant Josep de Catalunya i terres de parla catalana (1586-1835), Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Carta de successió amb data del 24 de novembre del 1988, Boletín Oficial del Estado (BOE) de 22 de setembre del 1988.
- ↑ Carta de Successió amb data del 16 de gener del 1990; BOE, 9 de desembre del 1989.