És un gran casal, orientat a sud, amb teulada a dues vessants. Prop del mas neix la riera de Ridaura. Dins la lliça que envolta quasi tota la casa hi ha una gran era i una cabana. A la part del darrere hi ha unes masoveries actualment habilitades com a quadres. A la paret lateral dreta hi ha sis arcades que conformen una galeria.[1] Darrere la casa hi ha una capella adossada dedicada a Santa Margarida de la Dou.[1]
De la família de la Dou hi ha notícies des del segle xiii, mas puntal de la economia feudal. El nom de Dou significa deu o fons.[1] El papa Pius XI concedí indulgències a la família, cosa que ens demostra la seva importància.[1] El mas ha sofert transformacions al llarg del temps.[1] Al voltant de 1925 va ser reformada per Rafael Masó.[2]
↑ 1,01,11,21,31,4«Masia la Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2016].
↑Tarrús, Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996.
