Merche Chapí Orrico
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r març 1939  (85 anys)Paterna (Horta Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | direcció teatral |
Premis | |
Merche Chapí Orrico (Paterna, València, 1 de març de 1939) és una directora teatral que ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l’illa d’Eivissa, on viu des de finals dels anys seixanta.[1][2]
Va començar a treballar en l’escena al Teatre Universitari de València, com a actriu i sobre tot com a ajudant de direcció, on va trobar el seu veritable interès. Després de treballar durant sis anys a la companyia del Teatre Principal de Palma, va fixar la residència a Eivissa, on continuà la seva tasca professional i fundà l'escola de teatre Blat.[3] Al 1975 creà el Grup Amateur de Teatre (GAT), que dirigí des d’aleshores.[2][4]
En el si del Grup Amateur de Teatre, que volia mantenir un teatre estable a la vila d’Eivissa, es van crear successivament l'Escola de Teatre GAT, al 1982, que impartia tècnica teatral, història del teatre i interpretació,[4] i per la qual han passat molts alumnes al llarg dels anys, i el Club de Teatre GAT, al 1999, que estigué actiu durant un temps dirigit per Toni Riera, amb la intenció d’aplegar les persones interessades en les arts escèniques i oferir un espai de relació amb els altres grups teatrals d’Eivissa i de fora d’Eivissa.[5][2][6]
Al llarg d’aquests anys Chapí ha posat en escena centenars de muntatges amb una mitjana de quatre obres a l’any, siguin del teatre universal, d’autors actuals, del teatre d’avantguarda o d’autors eivissencs com Toni Roca, Vicent Tur, Pepita Escandell o Marià Villangómez.[7][2]
L’any 2021 es retirà de l’escena.[8]
Reconeixements[modifica]
L’any 2018 rebé el Premi Ramon Llull que atorga el Govern de les Illes Balears en reconeixement a la seva trajectòria com a directora teatral i a la seva dedicació al teatre a Eivissa.[2][7]
Al 2019 va rebre el Premi 8 de Març que atorga cada any l'Associació de Dones Progressistes a una dona que pugui ser un referent.[1]
L’any 2022 l'Ajuntament d'Eivissa li va concedir la Medalla d'or de la ciutat “per la seva trajectòria com a directora de teatre, per les seves valuoses contribucions a la renovació de l'escena eivissenca i per la tasca duta a terme com a professora de teatre a la ciutat d'Eivissa”.[4]
El documental de Carles Fabregat Sants i assassins, dirigit per Ramon Mayol, ressegueix al llarg de 35 minuts la carrera teatral de Chapí en el món del teatre.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Torres Walker, Marco. «Premio a una vida volcada en el teatro» (en castellà). Diario de Ibiza, 07-03-2019. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Consell de Govern: El Govern concedeix els Premis Ramon llull de l'any 2018». Conselleria de Presidència del Govern d'Eivissa, 09-02-2018. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ Molina, Marta Torres. «El adiós a la escena de Merche Chapí» (en castellà), 12-08-2021. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 González, Miguel. «Merche Chapí, alma del Grupo Amateur de Teatro (GAT)» (en castellà). Ibiza Click, 15-06-2022. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ Muntaner González, Maria. «Eivissa (vila)». Institut del Teatre. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ Herranz, Julio. «El GAT abre un Club Teatral para aglutinar el mundo de la escena en Eivissa» (en castellà), 31-10-1999. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Vallejo, Maite. «Merche Chapí, Medalla dOr de l'Ajuntament d'Eivissa». Ibiza Editions, 04-07-2022. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ Torres Molina, Marta. «El adiós a la escena de Merche Chapí» (en castellà). Diario de Ibiza, 12-08-2021. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ «Sants i assassins, documental sobre Merche Chapí a Can Ventosa». Welcome to Ibiza, 10-11-1923.