Montserrat Cerdanya
Montserrat Cerdanya (1537-1582) va ser un pagès i terratinent que l'any 1850 va fer construir Can Sumarro, antiga masia avui reconvertida en biblioteca.
Provinent de la nissaga dels Cerdanya (Sant Boi) ja formava part del grup de famílies benestants de l'època. Als 14 anys, el seu pare l'emancipà i seguidament li feu donacions de béns, ja que la poca esperança de vida obligava a la precocitat en molts actes jurídics i hereditaris a l`època.
Es casà amb Violant i fou pare de 5 fills: Margarida, Montserrat, Pau, Elisabet i Francesc.
L'any 1850 es va decidir subhastar la carnisseria (lloc arrendat per concessió reial i on l'arrendatari tenia per concessió reial el monopoli dins la població) per poder subvencionar les obres d'un nou temple. El millor postor fou el propi Montserrat Cerdanya, que oferí 300 lliures, la quantitat més alta pagada fins aleshores.
Convertir-se en l'arrendatari de la carnisseria afegit a la bona marxa de la resta de les seves propietats significava pràcticament convertir-se en l'amo dels camps del voltant on es feien les pastures del ramat.
Aquell mateix any, Montserrat Cerdanya (també escrit Serdanya) va construir la masia que avui coneixem per Can Sumarro en ple nucli urbà i que encara es conserva envoltada per jardins (els antics camps de pasturatge).
En el seu testament, Montserrat Cerdanya, nombrà hereu al seu fill gran i deixà 300 lliures a la resta de fills. També va disposar que si la descendència masculina s'extingia, els fills de la filla a qui correspongués hauria de deixar el cognom propi del pare i agafar el de Cerdanya per tal de no perdre el cognom.
Bibliografia[modifica]
- Mascarell i Llosa, Mireia. L'abans. Recull gràfic de L'Hospitalet de Llobregat 1890-1965. Editorial EFADÓS, 2003, p.677 ISBN 84-95550-29-6
- Francesc Marcé i Sanabra. Hospitalencs d'ahir, Ateneu de Cultura Popular, l'Hospitalet de Llobregat, 1994