NGC 40

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
NGC 40
NGC 40
Dades d'observació (J2000.0 època)
Constel·lació Cefeu
Cefeu
Ascensió recta 00h 13m 01.015s[1]
Declinació +72° 31′ 19.085″[1]
Distància ~ 3.500 al (~ 1.0 kpc)[2] Mall
({{{dist_pc}}} Mpc)
Dimensions aparents (V) 38 × 35 segons d'arc[2]
Magnitud aparent (V) Visual: 11,4[1] 12,3[2][3]
Banda B (antiga banda P):
10,7[3]m
Característiques físiques
Diàmetre a.ll.
Massa MS
Altres característiques Antiguitat: ca. 4.500 anys.
Desplaçament cap al roig:
− 0,000068[4]
Velocitat radial: − 20,4 km/s[4]
Diàmetre angular: 0,6′ × 0,4′
Desccoberta:
William Herschel.
25 de novembre de 1788.
Catàlegs astronòmics
PK 120+9.1, Caldwell 2, H IV-58, h 8, GC 20, PN G120.0+09.8

NGC 40 és una nebulosa planetària de color vermellós a la constel·lació de Cefeu. Informalment se l'ha anomenat «Nebulosa de la Corbata de llacet» . Va ser descoberta per William Herschel el 25 de novembre de 1788.

De magnitud aparent 11'4, està formada per gas calent, que s'expandeix a raó d'uns 29 km/s, al voltant d'una estrella central moribunda.

Estrella central[modifica | modifica el codi]

Aquesta estrella és HD 826, de magnitud 11'6 i de classe espectral WC.

És insòlitament lluminosa, i presenta les característiques d'una estrella de Wolf-Rayet. El seu fort vent solar confereix una forma irregular a la nebulosa.

Ha expulsat les seves capes exteriors, i té una temperatura d'uns 50.000 °C.[5] La seva radiació escalfa la matèria expulsada fins a 10.000 °C.[5]

Es calcula que, en uns 30.000 anys,[5] la nebulosa s'anirà extingint, i només quedarà una nana blanca de la mida aproximada de la Terra.[5][6]

Observació de la nebulosa[modifica | modifica el codi]

No es distingeix a cop d'ull, però pot fer-se amb un telescopi de 150 o 200 mm d'obertura a uns 5º al SSE de l'estrella binària Errai (Gamma de Cefeu). S'observarà un anell lluminós interromput en dos punts, i una regió externa irregular i poc nítida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «SIMBAD Astronomical Database». Results for NGC 40. [Consulta: 22-12-2006].
  2. 2,0 2,1 2,2 O'Meara, Stephen James. Deep Sky Companions: The Caldwell Objects. Sky Publishing Corporation, 2002, p. 22–23. ISBN 0-933346-97-2. 
  3. 3,0 3,1 Students for the Exploration and Development of Space
  4. 4,0 4,1 SIMBAD database, operated at CDS
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Chandra X-Ray Observatory». [Consulta: 5 de juny de 2007].
  6. Astronomers Find New Evidence for the Violent Demise of Sun-Like Stars, en Chandra X-Ray Observatory (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres de caràcter general[modifica | modifica el codi]

  • O'Meara, Stephen James: "Deep Sky Companions: The Caldwell Objects". Ed.: Cambridge University Press. 2003. ISBN 0-521-55332-6

Cartes celests[modifica | modifica el codi]

  • Tirion, Rappaport y Lovi: "Uranometria 2000.0" - Volume I - The Northern Hemisphere to -6°. Ed.: Willmann-Bell, inc. Richmond, Virginia, Estados Unidos. 1987. ISBN 0-943396-14-X
  • Tirion y Sinnott: "Sky Atlas 2000.0". 2ª ed. Ed.: Cambridge University Press. Cambridge, Estados Unidos. 1998. ISBN 0-933346-90-5


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 40 Modifica l'enllaç a Wikidata


Coordenades: Sky map 00h 13m 01s; +72° 31′ 19″