Nadine Burke Harris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNadine Burke Harris

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Vancouver (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Davis
Harvard T.H. Chan School of Public Health Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Global Conference 2019
Global Conference 2021 Modifica el valor a Wikidata
Premis
LinkedIn: DrBurkeHarris TED: nadine_burke_harris_1 Modifica el valor a Wikidata

Nadine Burke Harris (Vancouver, Columbia Britànica, 9 d'octubre de 1975) és una pediatra canadenca-nord-americana que va ser cirurgiana general de Califòrnia entre el 2019 i el 2022; de fet, fou la primera persona designada per a aquest càrrec.[1][2] És coneguda per relacionar experiències adverses de la infància i l'estrès tòxic amb efectes nocius per a la salut al llarg de tota a vida.[3] Aclamada com a pionera en el tractament de l'estrès tòxic,[4] és membre del consell assessor de la campanya "Too Small to Fail" de la Fundació Clinton,[5] i fundadora i antiga directora executiva del Centre for Youth Wellness.[2][4]

Primers anys de vida i educació[modifica]

Nadine Burke Harris va néixer l'any 1975 a Vancouver, Columbia Britànica.[6][7] És d'origen jamaicà i va viure breument a Jamaica abans que la família es traslladés als Estats Units quan ella tenia 4 anys.[8] El seu pare és bioquímic i la seva mare és infermera. Es va llicenciar en biologia integrativa per la Universitat de Califòrnia, Berkeley el 1996. Posteriorment es va llicenciar en medicina per la Universitat de Califòrnia, Davis.[9] Va completar la seva residència en pediatria al Lucile Packard Children's Hospital, dins de la Stanford University School of Medicine.[10] Després d'obtenir el seu màster en salut pública a la Harvard TH Chan School of Public Health,[11] va passar a fer una residència a Stanford en pediatria.

Durant els seus estudis va rebre una beca de la The Paul & Daisy Soros Fellowships for New Americans.[12][13]

Carrera inicial[modifica]

El 2005, Burke Harris es va incorporar al California Pacific Medical Center (CPMC), on se li va encarregar l'objectiu de desenvolupar programes per acabar amb les disparitats de salut a San Francisco.[14] Mentre estava a Harvard, Burke Harris va identificar l'accés a l'assistència sanitària com un component clau de les disparitats sanitàries a San Francisco. El 2007, amb el suport de CPMC, es va convertir en la metgessa fundadora del Bayview Child Health Center i directora mèdica de la nova clínica.[4][15]

Carrera[modifica]

L'any 2008, després de llegir el llibre "The Relationship of Adverse Childhood Experiences to Adult Health: Turning Gold Into Lead", de Vincent J. Felitti, Burke Harris es va adonar que les experiències traumàtiques dels seus pacients tenien un impacte negatiu en la seva salut present i futura.

El 2011, va ser nomenada per l'Acadèmia Americana de Pediatria al Comitè Assessor del Projecte per al Projecte de Resiliència.[16]

Entre el 2010 i el 2012, Burke Harris va cofundar el projecte Adverse Childhood Experiences al barri de Bayview Hunters Point de San Francisco, juntament amb els seus companys Daniel Lurie de Tipping Point Foundation, Kamala Harris, Victor G. Carrion, Lenore Anderson, Lisa Pritzker i Katie Albright. A partir d'aquest esforç, l'any 2012 es va crear el Centre de Benestar Juvenil per crear un model clínic que reconegui l'impacte de les experiències adverses en la salut i tracti eficaçment l'estrès tòxic en els nens. L'enfocament multidisciplinari se centra a prevenir i desfer els resultats químics, fisiològics i de neurodesenvolupament de les experiències adverses de la infància (ACE). El centre integra l'atenció primària de salut, la salut mental i el benestar, la investigació, les polítiques, l'educació i els serveis de suport comunitari i familiar a nens i famílies.

El 2014, va parlar en un esdeveniment TED titulat TEDMED a San Francisco.[17] La seva xerrada, "Com afecta el trauma infantil a la salut al llarg de la vida", havia estat vista per més de 7,2 milions d'espectadors a TED.com el juny de 2020.[18]

El 2018, Burke Harris va publicar el seu primer llibre The Deepest Well: Healing the Long-Term Effects of Childhood Adversity, publicat per Houghton Mifflin Harcourt.

El 21 de gener de 2019, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, la va nomenar primera cirurgiana general de l'estat.[19][20] Va jurar l'11 de febrer de 2019. El primer de febrer de 2022, va anunciar que renunciaria al càrrec per centrar-se en la seva família, a partir de l'11 de febrer de 2022.[21][22]

El Centre de Benestar Juvenil[modifica]

Les experiències adverses de la infància (Adverse Chilhood Experiences, ACE, en les seves sigles en anglès) es defineixen com a experiències primerenques prevenibles i traumàtiques; poden anar des de l'exposició a la violència, la pobresa i la negligència fins a l'abús físic, emocional i sexual.[23] Com a resultat, pot augmentar la probabilitat de "comportaments de salut de risc, condicions de salut cròniques, baix potencial de vida i mort primerenca"[23] en l'edat adulta. L'exposició als ACE pot provocar estrès tòxic, que varia de l'estrès típic perquè és crònic i excessiu, i dona lloc a respostes fisiològiques antagòniques que poden provocar mals resultats de salut a la vida.[24]

El Centre de Benestar Juvenil (CYW, Center for Youth Wellness) té com a objectiu millorar la salut dels nens i adolescents, tot centrant-se en els efectes de les experiències adverses de la infància. Un objectiu principal del CYW és que "tots els pediatres dels Estats Units facin una detecció d'experiències adverses en la infància el 2028".[25] Més concretament, el CYW treballa especialment els ACE al barri de Bayview/Hunter's Point de San Francisco, una zona generalment desatesa que tenia una taxa de pobresa del 39% el 2010.[26] El CYW va identificar que l'exposició a ACE, juntament amb una gran violència,[4] augmenta la probabilitat de resultats perjudicials per a la salut en aquest barri.[24] Utilitzen una combinació de cribratge de risc d'ACE (mitjançant qüestionari), coordinació assistencial i tractament multidisciplinari (atenció primària, psicoteràpia, psiquiatria i biofeedback).[25]

Premis[modifica]

  • 1999, The Paul & Daisy Soros Fellowships for New Americans.[27]
  • 2013, Humanism in Medicine Award, Gold Humanism Honor Society.[28]
  • 2014, Leadership Award, Fundació James Irvine.[29][30]
  • 2016, 21st Annual Heinz Award in Human Condition.[31]
  • 2023, David G. Nichols Health Equity Award, American Pediatric Society

Referències[modifica]

  1. ↑ «Gov. Newsom Appoints California's First-Ever Surgeon General». , 21-01-2019 [Consulta: 21 gener 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Dr. Nadine Burke Harris gets to the heart of children's stress, 17 febrer 2015. 
  3. ↑ «Google gives $3 million to Nadine Burke Harris' Bayview clinic». San Francisco Chronicle, 03-11-2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Bayview center pioneers approach to crime prevention by fighting stress in youths». sfexaminer.com, 08-12-2013. Arxivat de l'original el 3 de març 2015. [Consulta: 24 d’agost 2023].
  5. ↑ «Center for Youth Wellness: Central to Broader Battle Against Child Trauma». chronicleofsocialchange.org, 10-07-2014.
  6. ↑ . 
  7. ↑ «Ceiling Breaker for Female Leaders in Public Health» (en anglès). Clinton Foundation. Arxivat de l'original el 2015-09-12. [Consulta: 25 agost 2023].
  8. ↑ «Nadine Burke Harris- Heart of Gold». The Jamaica Gleaner, 09-06-2016.
  9. ↑ «Childhood trauma a public health crisis». healthnewscolorado.org, 19-11-2014.
  10. ↑ «Former pediatrics resident will be California's first surgeon general». scopeblog.stanford.edu, 05-02-2019.
  11. ↑ «Childhood trauma's devastating impact on health». hsph.harvard.edu, 13-03-2015.
  12. ↑ «Meet the Fellows | Nadine Burke-Harris» (en anglès). www.pdsoros.org. [Consulta: 13 juny 2020].
  13. ↑ «Nadine Burke Harris: How Does Trauma Affect A Child's DNA?» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 13 juny 2020].
  14. ↑ «Makers Profile, Nadine Burke Harris, Founder & CEO, Center for Youth Wellness». Makers.
  15. ↑ «Childhood trauma a public health crisis The Poverty Clinic. Can a stressful childhood make you a sick adult?». The New Yorker. March 21, 2011. 
  16. ↑ «About the Project». aap.org. [Consulta: 22 febrer 2019].
  17. ↑ «TEDMED – Talks». TEDMED. [Consulta: 13 juny 2020].
  18. ↑ «How Childhood Trauma Affects Health Across a Lifetime». TEDMED 2014. TED.com.
  19. ↑ «Gov. Newsom Appoints California's First-Ever Surgeon General». NBC Bay Area, 22-01-2019. [Consulta: 22 febrer 2019].
  20. ↑ Favilli, Elena. «Nadine Burke Harris». A: Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Primera edició. Barcelona: Estrella Polar, novembre de 2020, p. 148. ISBN 9788418135699. 
  21. ↑ CBS staff. «California Surgeon General Dr. Nadine Burke Harris Resigns». CBS Los Angeles, 01-02-2022. [Consulta: 1r febrer 2022].
  22. ↑ «California's 1st surgeon general resigns, citing need to focus on 'care for myself and my family'». kcra.com, 02-02-2022. [Consulta: 2 febrer 2022].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Child Abuse and Neglect Prevention|Violence Prevention|Injury Center|CDC». www.cdc.gov, 10-04-2018. [Consulta: 3 maig 2018].
  24. ↑ 24,0 24,1 «The Science» (en anglès). Center for Youth Wellness. [Consulta: 3 maig 2018].
  25. ↑ 25,0 25,1 «Our mission» (en anglès). Center for Youth Wellness. [Consulta: 3 maig 2018].
  26. ↑ Harder Company Community Research, març 2012.
  27. ↑ «The Paul & Daisy Soros Fellowships for New Americans – Spring 1999 Fellows». Arxivat de l'original el 7 setembre 2009. [Consulta: 22 febrer 2019].
  28. ↑ «2013 Specialty Society Awards». humanism-in-medicine.org. The Arnold P. Gold Foundation. Arxivat de l'original el 25 gener 2016.
  29. ↑ «Dynamic leaders of child-help center win Irvine Award». , 28-02-2014 [Consulta: 12 agost 2015].
  30. ↑ «The James Irvine Foundation Announces its 2014 Leadership Award Recipients». , 27-02-2014 [Consulta: 12 agost 2015].
  31. ↑ «The Heinz Awards :: Recipients». heinzawards.net. [Consulta: 27 setembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nadine_Burke_Harris&oldid=33457015»