Nana dels Llebrers II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNana dels Llebrers II
Tipusgalàxia nana Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicdSph[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSloan Digital Sky Survey Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2006 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,16 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)16,1 (banda V)[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−128,9 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 57m 9.6s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)34° 19' 12''[3] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−2,44[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local Modifica el valor a Wikidata

La Nana dels Llebrers II o CVn II és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació dels Llebrers descoberta el 2006 en les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.[5] La galàxia està situada a una distància d'uns 150 kpc del Sol i es desplaça cap al Sol amb la velocitat d'uns 130 km/s[6] És classificada com a galàxia nana esferoïdal (dSph) és a dir, que té una forma el·líptica (proporció d'eixos ~ 2: 1) amb un radi llum mitjà d'aproximadament de 74+14
−10
pc.[7]

CVn II és un dels satèl·lits més petits i dèbils de la Via Làctia, la seva lluminositat integrada és aproximadament 8.000 vegades la del Sol (magnitud absoluta visible d'aproximadament -4,9), molt inferior a la lluminositat d'un cúmul globular tipic.[7] Tanmateix, la seva massa és d'uns 2,5 milions de masses solars, cosa que significa que la relació massa-llum de la galàxia és al voltant de 340. Una elevada relació massa-llum implica que CVn II està dominada per la matèria fosca.[6]

La població estel·lar de la nana dels Llebrers II es compon principalment d'estrelles antigues formades fa més de 12 mil milions d'anys.[8] La metal·licitat d'aquestes estrelles antigues també és molt baixa a [Fe/H] ≈ −2.19 ± 0,58, cosa que significa que contenen elements 150 vegades menys pesants que el Sol.[9] Les estrelles de CVn II van ser probablement entre les primeres estrelles a formar-se a l'Univers. Actualment no hi ha formació estel·lar a CVn II. Fins ara, la mesura no ha detectat hidrogen neutre: el límit superior és de 14.000 masses solars.[10]

Notes[modifica]

T. Sakamoto i T. Hasegawa també van descobrir de la galàxia de manera independent i la denominaren com SDSS J1257 + 3419.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «The observed properties of dwarf galaxies in and around the Local Group» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 05-06-2012, pàg. 4. DOI: 10.1088/0004-6256/144/1/4.
  2. «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
  3. 3,0 3,1 «Discovery of a Faint Old Stellar System at 150 kpc» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 22-11-2006, pàg. 29–32. DOI: 10.1086/510332.
  4. «"Galaxy," defined». Astronomical Journal, 2012, pàg. 76. DOI: 10.1088/0004-6256/144/3/76.
  5. Belokurov, V.; Zucker, D. B.; Evans, N. W.; Kleyna, J. T.; Koposov, S. The Astrophysical Journal, 654, 2, 2007, pàg. 897. arXiv: astro-ph/0608448. Bibcode: 2007ApJ...654..897B. DOI: 10.1086/509718.
  6. 6,0 6,1 Simon, J. D.; Geha, M. The Astrophysical Journal, 670, 2007, pàg. 313. arXiv: 0706.0516. Bibcode: 2007ApJ...670..313S. DOI: 10.1086/521816.
  7. 7,0 7,1 Martin, N. F.; De Jong, J. T. A.; Rix, H. W. The Astrophysical Journal, 684, 2, 2008, pàg. 1075. arXiv: 0805.2945. Bibcode: 2008ApJ...684.1075M. DOI: 10.1086/590336.
  8. Greco, Claudia; Dall'Ora, Massimo; Clementini, Gisella; etal The Astrophysical Journal, 675, 2, 2008, pàg. L73–L76. arXiv: 0712.2241. Bibcode: 2008ApJ...675L..73G. DOI: 10.1086/533585.
  9. Kirby, E. N.; Simon, J. D.; Geha, M.; Guhathakurta, P.; Frebel, A. The Astrophysical Journal, 685, 2008, pàg. L43. arXiv: 0807.1925. Bibcode: 2008ApJ...685L..43K. DOI: 10.1086/592432.
  10. Grcevich, J.; Putman, M. E. The Astrophysical Journal, 696, 2009, pàg. 385. arXiv: 0901.4975. Bibcode: 2009ApJ...696..385G. DOI: 10.1088/0004-637X/696/1/385.
  11. «SDSS J1257+3419» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].