OTO M42
 | |
| País d'origen | Regne d'Itàlia  |
|---|---|
| Història de servei | |
| Guerres | Segona Guerra Mundial |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1942 |
| Dissenyador | OTO Melara (en)  |
| Fabricant | OTO Melara (en) |
| Especificacions | |
| Pes | 1.100 g |
| Longitud | 300 mm |
Història[modifica]
Itàlia va entrar a la Segona Guerra Mundial sense cap granada antitancs de producció nacional. No fou fins al 1942 que se'n van fabricar dos models: la Breda M42 i la granada OTO M42.[1]
Característiques[modifica]
La seva espoleta era una granada OTO M35 que anava enroscada per les seves estries externes en un mànec d'alumini connectat a la carcassa de la granada. La carcassa era una ampolla de vidre plena amb mescla incendiària per a llançaflames i gasolina, que es trencava en impactar o quan detonava la seva espoleta. El concepte va sorgir a partir de les granades improvisades fetes pels soldats, en unir una granada OTO M35 a ampolles plenes de líquids inflamables. Els soldats eren entrenats per apuntar cap a les preses d'aire del motor del tanc abans d'accionar l'espoleta i llançar-les cap aquest objectiu, perquè la mescla incendiària entrés dins del tanc.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Adaptació pel Regio Esercito» (en (italià)).
- ↑ «M42 Regio Esercito» (en (polonès)).
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Granada OTO M42 (italià)