Orde del Santíssim Salvador (Branca Espanyola)
 Escut de l'orde, amb la creu (com la del vel de l'hàbit), la corona d'espines, les cinc nafres de Crist i el lleó de les armes reials sueques) | |
| Tipus | Monàstic, només femení |
|---|---|
| Nom oficial | Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida |
| Nom oficial llatí | Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae |
| Sigles | O.SS.S. |
| Altres noms | Brigidines Recol·lectes, Orde de Santa Brígida |
| Hàbit | Gris, amb toca blanca i vel negre, amb diadema blanques i dues cintes creuades blanques sobre el cap, amb cinc cercles vermells (un al centre i a cada extrem de la creu) |
| Lema | Amor meus Crucifixus est (L'amor meu és el crucifix) |
| Objectiu | Estudi i vida contemplativa |
| Fundació | ca. 1630, Valladolid (Castella i Lleó) per Venerable Marina de Escobar |
| Aprovat per | Urbà VIII, en 10 de novembre de 1629 |
| Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV), amb modificacions d'Urbà V (1370) |
| Patrons | Crist Salvador, Santa Brígida de Suècia |
| Branques i reformes | Branca de l'Orde del Santíssim Salvador; Missioneres del Santíssim Salvador i Santa Brígida (1983) |
| Primera fundació | Convento de las Brígidas (Valladolid), 1637 |
| Fundacions destacades | Valladolid, 1637; Vitoria, 1653; Lasarte (Guipúscoa), 1671; Paredes de Nava (Palència), 1671; Santa Cruz de Askoitia (Guipúscoa), 1690; Mèxic DF, 1743; Puebla, 1907; Tecate, 1975, i Tijuana, 1988; Puerto Ordaz (Veneçuela), 1999; Huáraz-Ancash (Perú) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
La branca espanyola de l'Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida és una branca de clausura de l'orde, exclusivament femenina, fundada per Marina de Escobar a Valladolid, cap al 1630.
Història[modifica]
La laica Marina de Escobar, molt devota i retirada a la vida de pregària i penitència. A partir d'una revelació mística, va voler fundar un convent a Valladolid, el de Santa Brígida, on s'instal·laria una comunitat de l'orde brigidí, fins llavors desconeguda als regnes hispànics. La revelació, deia la fundadora, li havia comunicat que havia de restaurar l'observança de la regla primitiva. Amb l'ajut del seu confessor, el jesuïta Luis de la Puente, va preparar la fundació, fent que l'orde fos només femení i de clausura monàstica estricta, vivint sota una versió lleugerament modificada de la Regla de Santa Brígida i denominant-lo Recol·lecció de l'Orde de Santa Brígida.
El 10 de novembre de 1629, Urbà VIII va aprovar la fundació amb el breu Ex incumbentis nobis, i el monestir va començar a funcionar en 1633.
Actualitat i difusió[modifica]
Avui compta amb quatre monestirs independents a Espanya (Valladolid, 1637; Vitoria, 1653; Lasarte (Guipúscoa), 1671; Paredes de Nava(Palència), 1671; Santa Cruz de Askoitia (Guipúscoa), 1690), quatre a Mèxic (Mèxic DF, 1743; Puebla, 1907; Tecate, 1975, i Tijuana, 1988), un a Veneçuela (Puerto Ordaz, 1999) i un al Perú (Huáraz-Ancash).
El 24 de desembre de 1983 se'n va crear una congregació religiosa de germanes, branca per fer apostolat i catequesi fora de la clausura, anomenada de les Missioneres del Santíssim Salvador i Santa Brígida.