Pelvis
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | pelvis  |
| Identificadors | |
| MeSH | D010388 |
| TA | A01.1.00.017 |
| Recursos externs | |
| Gray | p.236 |
| Terminologia anatòmica | |
La pelvis és la part inferior del tronc,[1] entre l'abdomen humà i les cuixes (de vegades també anomenada regió pelviana), juntament amb la seva estructura òssia[2] (la cintura pelviana, de vegades també anomenada pelvis òssia o esquelet pelvià).
La regió pelviana del tronc inclou la pelvis òssia, la cavitat pelviana (l'espai tancat per la pelvis òssia), el sòl pelvià, per sota de la cavitat pelviana, i el perineu, per sota del sòl pelvià.[1] L'esquelet pelvià està format a la zona de l'esquena, pel sacre i el còccix i anteriorment i fins al costat esquerre i dret, per un parell de coxals.
Els dos coxals connecten la columna vertebral amb les extremitats inferiors. Estan units al sacre posteriorment, connectats entre si per davant, i units amb cada fèmur amb l'articulació del maluc. L'espai tancat per la pelvis òssia, anomenada cavitat pelviana, és l'espai del tronc sota l'abdomen i està formada principalment pels òrgans reproductors i el recte, mentre que el sòl pelvià a la base de la cavitat ajuda a sostenir els òrgans de l'abdomen.
En els mamífers, la pelvis òssia té una obertura o buit al mig, significativament més gran en les femelles que en els mascles. La seva descendència passa per aquesta obertura quan neixen.
Estructura[modifica]
Pelvis òssia[modifica]
Els ossos ilíacs (coxals), el sacre i el còccix articulats entre si formen la pelvis òssia, amb referència a l'estructura òssia de la pelvis. Al contrari, cintura pelviana implica una referència morfofisiològica a la part de la pelvis que participa en l'articulació del membre inferior, és a dir els coxals. Referent a això convé recordar que la cintura pelviana té el seu homòleg en el membre superior: la cintura escapular.
Cavitat pelviana[modifica]
Topogràficament, la pelvis es divideix en dues regions: la pelvis major[3] i la pelvis menor.
- La pelvis major, amb les seves parets eixamplades és solidària cap endavant amb la regió abdominal inferior, les fosses ilíaques i l'hipogastri. Conté part de les vísceres abdominals.
- La pelvis menor, la part més estreta de l'embut, conté la bufeta urinària, els òrgans genitals, i part terminal del tub digestiu (recte i anus).
La mesura dels diàmetres de la pelvis s'anomena pelvimetria.
Sòl pelvià[modifica]
El sòl pelvià té dues funcions intrínsecament conflictives: una és tancar les cavitats pelviana i abdominal i suportar la càrrega dels òrgans viscerals; l'altre és controlar les obertures dels òrgans recte i urogenitals que travessen el sòl pelvià i el fan més feble. Per aconseguir ambdues tasques, el sòl pelvià es compon de diverses làmines superposades de músculs i teixits connectius.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Moore, 2014, p. 357–8.
- ↑ «Gray's anatomy». Arxivat de l'original el 2013-10-24. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ «Magnetic resonance imaging of the female pelvis: initial experience» (en anglès). Hricak H, Alpers C, Crooks LE, Sheldon PE, 1983 Dec. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ Thieme Atlas of Anatomy (2006), pàg. 137
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelvis |