Polimetilmetacrilat
 |
|
 |
|
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Nom IUPAC | poli(metil 2-metilpropenoat) |
| Altres noms | Polimetilmetacrilat PMMA Poli (metil metacrilat) Resina de metil metacrilat Limacryl Vitroflex |
| Nombre CAS | 9011-14-7 |
| SMILES | 1=C[C](C)C(=O)OC |
| Propietats químiques | |
| Densitat | 1.19 g/cm³ |
| Punt de fusió | 130-140 °C (265-285 °F) |
| Punt d'ebullició | 200,0 °C |
| Seguretat | |
| Compostos relacionats | |
| Recursos externs | |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
El metacrilat és un polímer termoplàstic derivat de l'àcid metacrílic caracteritzat per tenir la major transparència de tots els polímers existents. Fou desenvolupat al 1928 en diferents laboratoris, fou comercialitzat per primera vegada als EUA al 1933 i es va patentar l'any 1934.[1] amb el nom de plexiglàs.[2] Es produeix sota dos procediments industrials: colada i extrusió. Els podem trobar amb producció catalana sota la marca "vitroflex" (colada) i "Nudec" (extrusió). El trobem en el mercat incolor o acolorit amb diferents graus de transparència o translucidesa i amb diferents superfícies (brillant, mat, gravada, etc)
Taula de continguts |
Propietats [modifica]
És un dels polímers sintètics més antics i encara és molt utilitzat, gràcies a les seves propietats.
- El metacrilat és lleuger; la seva densitat és de 1150-1190 kg/m³. Menys de la meitat de la densitat del vidre; 2400 fins a 2800 kg/m³.
- El metacrilat és més tou i es ratlla més fàcilment que el vidre, similar a l'alumini. Tot i que es poden usar recobriments per evitar aquest problema. D'altra banda, el metacrilat no es trenca ni estella com el vidre.
- El metacrilat es pot treballar a 240-250 graus Celsius, temperatura més baixa que el vidre.
- Transparència del voltant del 93%. El més transparent dels plàstics.
- Alta resistència a l'impacte, d'unes deu a vint vegades la del vidre.
- Resistent a la intempèrie i als raigs ultraviolats. No hi ha un envelliment apreciable en deu anys d'exposició exterior.
- Excel·lent aïllant tèrmic i acústic.
- De fàcil combustió, no s'apaga en ser retirat del foc. Els seus gasos tenen olor afruitada i crepita en cremar. No produeix cap gas tòxic al cremar de manera que el podem considerar un producte molt segur per a elements propers a les persones de la mateixa manera que la fusta.
- Gran facilitat de mecanització i modelatge.
- Es pot mecanitzar en fred però no doblegar.
Art [modifica]
L'any 1931 es va obtenir per primera vegada, a partir de l'àcid metacrílic, un material dur i transparent que es va considerar el primer vidre orgànic. Durant els anys quaranta es va perfeccionant la seva tècnica d'obtenció de treball per a fer coses amb ella, a més es va inventar la pintura acrílica. A les darreries dels anys cinquanta, concretament entre l'any 1957 i el 1960, es van fer els primers mobles de metacrilat i des de llavors, al llarg dels anys 60 aquest material va ser associat a l'art modern i futurista, al pop-art i a l'art amb majúscules.[1] També a l'època dels seixanta van fer furor les pintures acríliques. Més endavant, el metacrilat es va anar remplaçant per altres materials, com la fibra de vidre o altres polímers. La primera dècada del segle XXI recupera en metacrilat en mobiliari, accessoris de moda, roba, etc.
Vegeu també [modifica]
Altres polímers transparents són;
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 El metacrilato regresa del infierno de Susana Aréchaga i Luis Ambrós, El Mundo, el 23 de març de 2003 (castellà)
- ↑ Rohm and Haas Innovation – Plexiglas Triumphs. Rohmhaas.com
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polimetilmetacrilat |
