Porcupine Tree

Porcupine Tree és una banda de rock formada per Steven Wilson. Les seves cançons son característiques pel seu estil, que és una barreja de rock psicodèlic, rock progressiu, rock alternatiu, música ambiental i més recentment heavy metal. Han fet ressò gràcies al desenvolupament de cançons amb molta diversitat i amb la qualitat distintiva del so en els enregistraments. Tot aquest projecte va començar com una paròdia còmica dels grups progressius dels ’70 paral·lel a un altre dels seus múltiples projectes, No-Man, ha treballat amb una bona quantitat d’artistes i músics entre els quals destaquen Marillon, Opeth i Dream Theater.

Història

Porcupine Tree es va crear el 1987 com un grup fictici format per Steven Wilson i Malcom Estocs, inspirats en els gurps més coneguts de la seva joventut com Pink Floyd. Al instant Wilson ja va compondre varies cançons i entre els dos van crear la biografia del grup i els títols dels albums. Aquesta biografia incloïa nombroses anades i vingudes de la presó per part dels seus membres ficticis, que es van conèixer en un festibal de rock dels anys '70.

Tot hi que Porcupine Tree va començar com una broma de Wilson, qui estava més preocupat pel seu projecte No-Man, cap al 1989 va començar a plantejar-se la comercialització de la música del seu nou projecte, de manera que va gravar un casset de 80 minuts, anomenada Tarquinos Seaweed Farm, sota el nom de Porcupine Tree. Continuant amb la broma, Wilson va incloure en el casset un llibret de vuit pàgines amb la informació dels membres inventats de la banda.

Aquests enregistraments van ser enviats a aquelles persones que pensava que els podés interessar aquest estil de música. La revista anglesa freakbeat va començar a plantejar la creació d'un segell discogràfic quan va rebre el casset de Wilson. Tot hi que la cinta va rebre unes crítiques molt suaus, es va oferir a la participació de Porcupine Tree en un recopilatori de grups underground de rock psicodèlic. No seria fins a divuit mesos després quan es va editar aquest disc. Durant aquest temps, Porcupine Tree havia gravat nou material en un altre casset, titulat The Nostàlgia Factory, que va aconseguir una bona base de fans dins el moviment underground, encara que la broma de Wilson de convertir el grup en una còpia de les llegendes dels '70 encara seguia en procés.

"Linton Samuel Dawson" va ser el tema triat per representar Porcupine Tree en el recopilatori de rock psicodèlic, que va sortir al mercat sota el títol de A Psychedelic Psauna. Poc després, el recentment fundat segell Delerium Records li va oferir un contracte, segons el qual es re-editarien els anteriors treballs de la banda. Delerium va oferir al grup l'edició d'un àlbum doble que contingués els cassetes anteriors de la banda, però Wilson va preferir incloure el millor de cada treball en un sol disc, que va sortir a la llum sota el nom de On the Sunday of Life el 1992. El material descartat va ser editat posteriorment en una edició limitada amb el nom de Yellow Hedgerow Dreamscape.

On the Sunday of Life... va ser distribuït amb només mil copies que es van esgotar poc després que sortís al carrer. La pressió exercida pel públic i la premsa van fer que tornés a ser editat, aquesta vegada amb un tiratge major i en format CD. El disc contenia futurs clàssics en els concerts de la banda. L'any 2000, On the Sunday of Life... havia venut més de 20.000 còpies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porcupine Tree