Poua de glaç petita de la Font de la Vinyota

Infotaula d'edifici Poua de glaç petita de la Font de la Vinyota
Dades
Tipus	Pou de glaç
Construcció	S. XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Castellterçol (Moianès)
Localització	Font de la Vinyota
41° 45′ 47″ N, 2° 07′ 41″ E
IPA
Identificador	IPAC: 32283
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 32283

La Poua de glaç petita de la Font de la Vinyota és una obra de Castellterçol (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Pertany a la tipologia usual de les poues de la comarca; és un dipòsit cilíndric d'uns vuit metres de diàmetre, originàriament cobert amb una volta semiesfèrica. Actualment, de la volta no queda res encara que el mur cilíndric es conserva en la seva totalitat.

Els pous del gel, es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX quan la fabricació o comercialització del gel representava una bona font d'ingressos. No obstant, durant la primera meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven amb els hospitals, mercat, ... de Barcelona, sinó que eren d'ús propi.

Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de glaç, són la proximitat a les vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i gel trossejat dins les poues fins de que l'estiu, segons la demanda, s'anava extraient i transportant dins de sàrries també cobertes de palla i boll.