Preadaptació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diagrama de la preadaptació

Lapreadaptació en la biologia evolutiva és un terme relacionat amb l'exaptació i descriu una situació on una espècie evoluciona per a fer servir una estructura preexistent o característica fenotípica heretada d'un ancestre per a una funció potencialment no relacionada.[1][2] Un exemple d'una preadaptació és la dels dinosaures que havien fet servir les plomes per aïllament tèrmic i després es varen fer servir per a volar, o les glàndules sudrípares dels mamífers que es van transformar en glàndules mamàries.

Un altre exemple és la hipòtesi proposada pel zoòleg Jonathan Kingdon sobre que els primers humans que van passar a ser bípeds perquè tombaven les pedres i les fulles cercant aliments com per exemple els cucs i els cargols i la posició bípeda amb els peus plans era millor per a fer això.

Els artròpodes proporcionene ls primers fòssils indiscutibles d'animals terrestres des de 419 milions d'anys (Silúric tardà).[3] Els artròpodes estaven ben preadaptatsa colonitzar la terra perquè els seus preexistents exoesquelets proporcionaven protecció contra la dessecació, suport contra la gravetat i un mitjà de locomosió que no depenia de l'aigua.[4]

A alguns biòlegs no els agrada el terme pre-adaptació perquè podria implicar un pla teològic intencionat, cosa contrària a l'evolució.[5] Per això s'han proposat termes alternatius que inclouen la coopció (en anglès:"co-option") i exaptació ("exaptation").

Alguns fenòmens poden tenir l'apariència de la preadaptació però són causats per la simple probabilitat. Per exempleelsambients futurs (com uns de més calents o més secs) poden semblar-se a aquells ja experiemntats per una població en un dels seus marges temporals o espacials.[6] Això no és realment una preadapatació, sinó més aviat la sort d'adaptar-se a un clima que més tard seria el predominant. La variació genètica críptica pot haver purgat les mutacons més deletèries, deixant una oportunitat incrementada a les adaptacions útils,[7][8] però això representa que la selecció actua sobre els genomes actuals amb conseqüències per al futur, més que no pas una preadaptació.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bock, W.J.. «Preadaptation and multiple evolutionary pathways». Evolution, vol. 13, 2, 1959, pàg. 194–211. DOI: 10.2307/2405873.
  2. Hayden, Eric J.. «Cryptic genetic variation promotes rapid evolutionary adaptation in an RNA enzyme». Nature, vol. 474, 7349, 02 June 2011, pàg. 92–95. DOI: 10.1038/nature10083 [Consulta: 3 juny 2011].
  3. Pisani, D., Laura L Poling, L.L., Lyons-Weiler M., and Hedges, S.B.. «The colonization of land by animals: molecular phylogeny and divergence times among arthropods». BMC Biology, vol. 2, 2004, pàg. 1. DOI: 10.1186/1741-7007-2-1. PMC: 333434. PMID: 14731304.
  4. Cowen, R.. History of Life. 3rd. Blackwell Science, p. 126. ISBN 0632044446. 
  5. Gould, S.J., Vrba, E.S.. «Exaptation - a missing term in the science of form». Paleobiology, vol. 8, 1982, pàg. 4–15.
  6. Eshel,I. Matessi, C.. «Canalization, genetic assimilation and preadaptation: A quantitative genetic model». Genetics, vol. 4, 1998, pàg. 2119–2133.
  7. Masel, Joanna. «Cryptic Genetic Variation Is Enriched for Potential Adaptations». Genetics. Genetics Society of America, vol. 172, 3, March 2006, pàg. 1985–1991. DOI: 10.1534/genetics.105.051649. PMC: 1456269. PMID: 16387877.
  8. Rajon, E., Masel, J.. «Evolution of molecular error rates and the consequences for evolvability». PNAS, vol. 108, 3, 2011, pàg. 1082–1087. DOI: 10.1073/pnas.1012918108.