Procalcitonina
| Substància | proteïna precursora i proteïna  |
|---|---|
| Massa molecular | 13.000 Da |
| Identificadors | |
| RefSeq | NP_001029124, NP_001029125, NP_001732, XP_016873772, XP_016873773, NP_001365878 i NP_001365879 |
| P01258 | |
La procalcitonina (PCT) és un precursor peptídic de l'hormona calcitonina, aquesta última implicada en l'homeòstasi del calci. Sorgeix un cop la preprocalcitonina és trencada per una endopeptidasa.[1] Va ser identificada per primera vegada per Leonard J. Deftos i Bernard A. Roos als anys setanta.[2] Està compost per 116 aminoàcids i és produït per cèl·lules parafol·liculars (cèl·lules C) de la tiroide i per les cèl·lules neuroendocrines del pulmó i de l'intestí.
El nivell de procalcitonina al flux sanguini d'individus sans està per sota del límit de detecció (0,01 µg/L) de les anàlisis.[3] El nivell de procalcitonina augmenta en resposta a un estímul proinflamatori, especialment per una infecció bacteriana. Sovint es classifica com a reactiu de fase aguda.[4] El període d'inducció de la procalcitonina oscil·la entre les 4 i les 12 hores, amb una semivida que abasta entre 22 i 35 hores.[5] No augmenta significativament amb infeccions víriques o inflamacions no infeccioses. En el cas de les infeccions per virus, això es deu al fet que una de les respostes cel·lulars a una infecció viral és produir interferó gamma, que també inhibeix la formació inicial de procalcitonina.[6] Amb la cascada inflamatòria i la resposta sistèmica que provoca una infecció greu, els nivells sanguinis de procalcitonina poden augmentar múltiples ordres de magnitud amb valors més alts que es correlacionen amb malalties més greus.[7] No obstant això, els alts nivells de procalcitonina produïts durant les infeccions no segueixen un augment paral·lel de la calcitonina o una disminució dels nivells sèrics de calci.
Referències[modifica]
- ↑ Procalcitonin: Reference Range, Interpretation, Collection and Panels, 2017-03-09.
- ↑ «Calcium and skeletal metabolism». The Western Journal of Medicine, 123, 6, desembre 1975, p. 447–58.
- ↑ «Procalcitonin increase after endotoxin injection in normal subjects». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 79, 6, desembre 1994, p. 1605–8. DOI: 10.1210/jc.79.6.1605.
- ↑ «Bacterial infections in the neonate». A: Principles and Practice of Pediatric Infectious Diseases. 4th. Elsevier, 2012. ISBN 978-1437727029.
- ↑ «Procalcitonin as a marker of the systemic inflammatory response to infection». Intensive Care Medicine, 26, 9, setembre 2000, p. 1193–200. DOI: 10.1007/s001340000624.
- ↑ Sandkovsky, Uriel; Kalil, Andre C.; Florescu, Diana F. «The use and value of procalcitonin in solid organ transplantation». Clinical Transplantation, 29, 8, 22-06-2015, p. 689–696. DOI: 10.1111/ctr.12568. ISSN: 0902-0063.
- ↑ Meisner, Michael. Procalcitonin biochemistry and clinical diagnosis. 1st. Bremen: UNI-MED-Verl, 2010. ISBN 9783837412413. OCLC 697831954.