Prova de Lachman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:50, 31 des 2015 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La prova de Lachman és una prova mèdica utilitzada per examinar el lligament encreuat anterior del genoll.[1] És reconeguda com la prova clínica amb major sensibilitat i especificitat per a la detecció de ruptura del lligament creuat anterior, fins i tot major que amb la prova del calaix.

Tècnica

El pacient ha d'estar en decúbit supí sobre la taula d'exploració, amb el genoll flexionat aproximadament 20 graus, en rotació externa. Amb una se subjecta l'extrem distal de la cuixa i amb l'altra l'extremitat superior de la tíbia. Amb el polze de la mà tibial col·locat sobre la tuberositat tibial s'han de moure en forma simultània la tíbia cap endavant i la cuixa cap enrere, observant el grau de desplaçament anterior de la tíbia.[2] Sempre s'ha de comparar el grau de desplaçament anterior amb el del genoll contrari.

Un moviment anterior significatiu indica un esquinç del lligament creuat anterior.

Epònim

La prova va ser batejada així en honor al cirurgià ortopèdic John Lachman.

Notes i referències

  1. «Lachman Test - Wheeless' Textbook of Orthopaedics».
  2. Bates, guia d'exploració física i història clínica; 9a edició