Referèndum constitucional del Kirguizstan de 2016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Referèndum constitucional del Kirguizstan de 2016
 ← 2010 Modifica el valor a WikidataKirguizstan Modifica el valor a Wikidata 2021 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data11 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipusreferèndum constitucional Modifica el valor a Wikidata

«Aprova vostè una esmena constitucional que augmenti 1) el poder del Primer Ministre i 2) el sistema judicial reduint la majoria parlamentària necessària per a destituir els jutges i creant un requisit de supermayoría per a les decisions judicials?» Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat2.851.952 Modifica el valor a Wikidata
1.200.446
   42.09٪
Nombre de vots vàlids1.140.264    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
955.447   83.79٪
Guanyador
No
184.817   16.21٪

Es va celebrar un referèndum constitucional al Kirguizstan l'11 de desembre de 2016.[1] Les esmenes constitucionals van ser aprovades per al voltant del 80% dels votants.[2]

Antecedents[modifica]

La constitució posterior a la independència es va introduir en 1993, amb modificacions realitzades després dels referèndums de 1996, 1998, 2003, 2007 i 2010. No obstant això, la constitució actual prohibeix que es facin esmenes fins al 2020.[3] La versió original de la constitució de 2010 es va perdre i no va poder ser trobada, per la qual cosa es va haver de fer ús d'una còpia per a ratificar els canvis posteriors al referèndum el gener de 2017.[4]

Canvis proposats[modifica]

Els canvis proposats en la constitució, que van ser presentats per cinc partits, donaven major poder al Primer Ministre i del Consell Suprem, així com la realització d'algunes reformes en el sistema judicial. La reforma també agregava un paràgraf que penalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe, ja que establien que el matrimoni només podia ser "entre un home i una dona" en lloc de "entre dues persones"; això va ser criticat per la Comissió de Venècia del Consell d'Europa.[5]

Conducta[modifica]

Va haver-hi alguns informes de presumpte frau. Alguns que els partits polítics havien comprat vots i la gent va dir que els oferien de 500 a 1.000 soms (7 a 14 dòlars) per vot. En una conferència de premsa, el viceministre de l'Interior, Almaz Orozaliev, va informar de cinc casos d'aquest tipus (tres en Bixkek i dos a la regió de Txui).[6]

Referències[modifica]