Nasofaringe
 Localització de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals comunicant amb la boca. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | pars nasalis pharyngis  |
| Part de | faringe |
| Identificadors | |
| MeSH | D009305 |
| TA | A05.3.01.003 |
| FMA | 54878 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/nasopharynx |
| Terminologia anatòmica | |
La nasofaringe, càvum o epifaringe, com el seu nom indica, és la porció nasal de la faringe i neix darrere del nas i per sobre del paladar tou. Es comunica cap avall amb l'orofaringe i la laringofaringe i és l'única de les tres cavitats que roman permeable, és a dir, contínuament oberta a l'aire.[1]
La nasofaringe està destinada a la fonació, la respiració i la ventilació de l'orella mitjana.
El coneixement de les variacions anatòmiques d'aquesta regió és important per evitar complicacions en els procediments d'intubació oro/nasotraqueal.[2]
Situació[modifica]
La nasofaringe es desenvolupa de la porció superior de l'intestí embrionari i està constituït aproximadament en el tercer mes de l'embaràs. En néixer, la nasofaringe forma la porció posterior (cap enrere) de les fosses nasals i comunica amb la boca.
Límit anterior[modifica]
La paret anterior de la nasofaringe està delimitada per la porció posterior i la inferior de l'envà nasal o vòmer i comunica amb les fosses nasals per les coanes.
Límit posterior[modifica]
A la paret posterior limita amb la cara anterior de les dues primeres vèrtebres cervicals, l'atles i l'axis. En la mucosa de la paret posterior hi ha l'obertura de la trompa d'Eustaqui, que comunica la nasofaringe amb l'orella mitjana, el torus tubarius,[3] la fossa supratubàrica[4] i la fossa de Rosenmüller,[5] (descrita per primera vegada per Johann Christian Rosenmüller (1771-1820), anatomista i Rector de la Universitat de Leipzig).[6]
Límit superior[modifica]
El límit superior de la nasofaringe ve donat per la base del crani, formada pel cos de l'os esfenoide, una part de l'os temporal i continua amb l'apófisis basilar de l'os occipital. En els nens menors de 12 anys, la paret superior de la nasofaringe alberga les adenoides.[7]
Límit inferior[modifica]
La cara inferior de la nasofaringe està composta només pel terç posterior i inferior de l'os palatí (paladar ossi).
Vegeu també[modifica]
- Faringitis
- Adenoïditis
- Rinitis
- Múscul tensor del vel del paladar
- Múscul elevador del vel del paladar
Referències[modifica]
- ↑ Terraes, A; De Los Reyes, M; Romero, E; Recalde, F «Nasofaringe o cavum: estudio por medio de cortes anatómicos en fetos y adultos» (en castellà). Universidad Nacional del Nordeste. Comunicaciones Científicas y Tecnológicas, 2003, pàgs: 4. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2016 [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ Prasanna, D; Bhat, S «Nasotracheal Intubation: An Overview» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2014 Des; 13 (4), pp: 366–372. DOI: 10.1007/s12663-013-0516-5. PMC: 4518776. PMID: 26224998 [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ SUNY Downstate Medical Center «The Auditory Tube and Related Structures» (en anglès). Human Amatomy. Head and Neck, 2016, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2017 [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ Vera Cedeño, C «Configuración interior de la faringe: endofaringe» (en castellà). Universidad Técnica de Manabí. Facultad de Ciencias de la Salud, 2012, pàgs: 6 [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ Loh, LE; Chee, TS; John, AB «The anatomy of the Fossa of Rosenmuller--its possible influence on the detection of occult nasopharyngeal carcinoma» (en anglès). Singapore Med J, 1991 Jun; 32 (3), pp: 154-155. PMID: 1876886 [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ Amene, C; Cosetti, M; Ambekar, S; Guthikonda, B; Nanda, A «Johann Christian Rosenmüller (1771-1820): A Historical Perspective on the Man behind the Fossa» (en anglès). J Neurol Surg B Skull Base, 2013 Ag; 74 (4), pp: 187–193. DOI: 10.1055/s-0033-1342927. PMC: 3715602. PMID: 24436911 [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ ZASTROW, Michella Dinah, Grando, Liliane Janete, CARVALHO, Aroldo Prohmann de et al. Estudo comparatiu acord padrão de respiração ea porcentagem de ocupação dona nasofaringe pela tonsila faríngia em crianças com ou set història de infecção pèl HIV. Rev Bras. Otorrinolaringol. [En línia]. 2007, vol. 73, no. 5 [cited 2008.09.24], pàg. 583-591. Disponible a: scielo.br. ISSN 0034-7299. doi: 10.1590/S0034-72992007000500002
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nasofaringe |
