Sal de Seignette

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tartrat de Sodi i Potassi El Tartrat mixt de potassi i sodi(KNaC4H4O6· 4H2O) anomenat comunament Sal de Seignette o Sal de la Rochelle va ser descobert el 1672 per Pierre Seignette, un farmacèutic de la Rochelle. És una de les sals més nobles de l'Àcid tartàric. S'obté per l'acció de l'hidròxid sòdic sobre el Crémor Tàrtar brut, que és un subproducte de la indústria vinícola. Les successives etapes de purificació permeten obtenir un producte refinat de gran puresa.[1]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Tartrat doble de potassi i sodi
  • Sal de la Rochelle
  • Sal de Potassi i de sodi de l'Àcid tartàric L (+)
  • Tartrat dextrógiro de Sodi i Potassi
  • Tartrat potàssic-sòdic tetrahidratado
  • Sal de potassi i de sodi de l'Àcid (+) dihidroxi - 2,3 butà-dioic - (2R, 3R)[2]

Usos[modifica | modifica el codi]

Els principals camps d'utilització de la sal de seignette són els següents:

  • Galvanoplàstia
  • Indústria Alimentària (fabricació de pectines i gelatines)
  • Indústria Farmacèutica
  • Paper de cigarrets (regulador de la combustió)
  • Tractament de metalls
  • Purificació del gas
  • Tintes per a arts gràfiques
  • Platejat de miralls
  • Reactiu de laboratori
  • Agent quelant per eliminar sals d'alumini, entre altres metalls

Dipòsit[modifica | modifica el codi]

L'àcid tartàric s'ha de conservar en un embalatge hermètic i emmagatzemar en un local sec, protegit de la humitat i en condicions de temperatura normals. És un compost estable que no s'altera pel pas del temps si es respecten aquestes condicions d'emmagatzematge. No obstant això, d'acord amb la reglamentació, se li assigna una data de caducitat d'un any. El producte té una tendència a aterronar-se, no és aconsellable un emmagatzematge prolongat, sobretot per a les granulometries més fines.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Newnham, R.E.. «Ferroelectricity: The Foundation of a Field from Form to Function». MRS Bulletin, 30, November 2005, pp. 845–846.
  2. Fieser, L. F.; Fieser, M., Reagents for Organic Synthesis; Vol.1; Wiley: New York; 1967, p. 983
  3. «SP-401 Skylab, Classroom in Space». NASA. [Consulta: 2009-06-06].