Silici cristal·lí
El silici cristal·lí (c-Si) és les formes cristal·lines del silici, ja sigui silici policristalí (poli-Si, format per petits cristalls), o silici monocristal·lí (mono-Si, un cristall continu). El silici cristal·lí és el material semiconductor dominant utilitzat en la tecnologia fotovoltaica per a la producció de cèl·lules solars. Aquestes cèl·lules s'ajunten en panells solars com a part d'un sistema fotovoltaic per generar energia solar a partir de la llum solar.[1]
En electrònica, el silici cristal·lí és normalment la forma monocristal·lina de silici i s'utilitza per produir microxips. Aquest silici conté nivells d'impureses molt inferiors als requerits per a les cèl·lules solars. La producció de silici de grau semiconductor implica una purificació química per produir polisilici hiperpur seguida d'un procés de recristal·lització per fer créixer silici monocristal·lí. A continuació, les boles cilíndriques es tallen en oblies per a un posterior processament.
Les cèl·lules solars fetes de silici cristal·lí sovint s'anomenen cèl·lules solars convencionals, tradicionals o de primera generació, ja que es van desenvolupar a la dècada de 1950 i es van mantenir com el tipus més comú fins a l'actualitat.[2][3] Perquè es produeixen amb gruixos entre 160 i 190 μm de vegades s'anomenen cèl·lules solars basades en oblies.[4]
Les cèl·lules solars fetes de c-Si són cèl·lules d'unió única i són generalment més eficients que les seves tecnologies rivals, que són les cèl·lules solars de pel·lícula prima de segona generació, les més importants són CdTe, CIGS i silici amorf (a-Si). El silici amorf és una variant al·lotròpica del silici, i amorf significa "sense forma" per descriure la seva forma no cristal·lina.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Crystalline Silicon Module - an overview | ScienceDirect Topics» (en anglès). https://www.sciencedirect.com.+[Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Bell Labs Demonstrates the First Practical Silicon Solar Cell» (en anglès). aps.org. http://www.aps.org.+[Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ D. M. Chapin-C. S. Fuller-G. L. Pearson Journal of Applied Physics, 25, 5, 1954, pàg. 676–677. Bibcode: 1954JAP....25..676C. DOI: 10.1063/1.1721711.
- ↑ «Crystalline Silicon Photovoltaics Research» (en anglès). https://www.energy.gov.+[Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Photovoltaics Report» (en anglès). Fraunhofer ISE, 28-07-2014. Arxivat de l'original el 9 agost 2014. [Consulta: 31 agost 2014].