Sistema bibliotecari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un sistema de biblioteques o sistema bibliotecari és una organització central creada per a gestionar i coordinar les distintes operacions realitzades a les biblioteques. Els llocs (biblioteques físiques) mitjançant les quals els usuaris utilitzen els serveis oferits pel sistema bibliotecari s'anomenen punts de servei.[1] Suposa una modalitat de la cooperació bibliotecària[2] i és l'oposat a una biblioteca unitària.[3]

Es poden utilitzar dos termes diferents anomenats "xarxa de biblioteques" o "xarxa bibliotecària", terme que té un altre significat: "activitats cooperatives en qué intervenen diferents biblioteques i que se sustenten en algun tipus de connexió a través de la xarxa informática [sic]".[4]

Característiques[modifica]

Utilitzen un sistema de classificació per a organitzar els fons i hui en dia també utilitzen sistemes integrats de gestió bibliotecària.[5] Solen tindre un catàleg centralitzat.[6] Els programes de selecció de fons a adquirir són col·lectius.[7]

Les normes FIAB aconsellen que hi haja un sistema de biblioteques públiques a poblacions de 150.000 persones[8] i que estiga integrada pels següents elements:[9]

  • Seu central per a tasques de direcció.
  • Biblioteques principals en centres de població més nombrosa. Solen ser biblioteques regionals.
  • Biblioteques de districte en ciutats mitjanes.
  • Biblioteques sucursals en ciutats xicotetes i pobles grans.
  • Biblioteques mòbils en zones rurals.
  • Biblioteques subsucursals en ciutats grans.

Els sistemes bibliotecaris poden estructurar-se en forma de xarxa o no.[10] Les normes FIAB aconsellen l'organització en xarxa per a reforçar la cooperació.[11]

Història[modifica]

El sistema bibliotecari espanyol va aparèixer durant la segona meitat del segle xix per "la necessitat de conservar els béns culturals i literaris de les comunitats religioses suprimides en els anys 30 del segle XIX", davant aquesta necessitat l'Estat es va veure "forçat a desenvolupar una política de protecció i nacionalització de les col·leccions bibliogràfiques de les ordres del clergat regular".[12]

Des de la dècada de 1960 la tendència de les biblioteques ha sigut la d'organitzar-se en sistemes bibliotecaris.[3]

A l'Estat Espanyol el desenvolupament autonòmic implicà la creació de sistemes bibliotecaris independents per cada comunitat autònoma.[13]

A principis de la dècada del 2000 estava estès que un carnet de biblioteca servisca per a tot el sistema bibliotecari.[14]

El 2009 l'Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo va tirar endavant un programa d'ajuda al desenvolupament que suposà que s'ajudara a la creació i millora de sistemes bibliotecaris nacionals d'Àfrica i Llatinoamèrica.[15]

Referències[modifica]

  1. FIAB, 1988, p. 2.
  2. Gómez-Hernández, 2002, p. 13, 160.
  3. 3,0 3,1 Anglada i de Ferrer, Lluis M. «El futur de les biblioteques i el bibliotecari del futur». Item: Revista de biblioteconomia i documentació, 13, 1993, pàg. 10.
  4. Anglada i de Ferrer, Lluis M. «Cooperació bibliotecària a Espanya». Item: Revista de biblioteconomia i documentació, 16, 1995, pàg. 52.
  5. Adamson, Veronica et al. JISC & SCONUL Library Management Systems Study. Sheffield, Regne Unit: Sero Consulting, 2008, p. 51 [Consulta: 20 febrer 2018].  Arxivat 2012-07-03 a Wayback Machine.
  6. FIAB, 1988, p. 18.
  7. Gómez-Hernández, 2002, p. 126.
  8. FIAB, 1988, p. 38.
  9. FIAB, 1988, p. 26.
  10. Gómez-Hernández, 2002, p. 117.
  11. FIAB, 1988, p. 33.
  12. García López, Genaro Luis «El origen del sistema bibliotecario español: características y utilidad de los fondos bibliográficos que conformaron las primeras bibliotecas públicas en el segundo tercio del siglo xix». Investigación Bibliotecológica: Archivonomía, Bibliotecología e Información, 30, 69, maig 2016, pàg. 231–262. DOI: 10.1016/j.ibbai.2016.04.019.
  13. Gómez-Hernández, 2002, p. 164.
  14. Gómez-Hernández, 2002, p. 174.
  15. García Martín, Mª Araceli. «Las bibliotecas y la cooperación al desarrollo». A: III Jornada Profesional de la RBIC: Desarrollo, sostenibilidad y cultura: el papel social de las bibliotecas. Instituto Cervantes, 2010, p. 14. 

Bibliografia[modifica]