Sonata per a piano núm. 5 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 5

Fragment de la Sonata per a piano núm. 5
Forma musicalSonata
TonalitatDo menor
CompositorL. V. Beethoven
Creació1795
Data de publicació1798 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 10, núm. 1
Durada28'
Opus10 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0aeaff78-1cc6-47e6-b0af-5250ef923974 IMSLP: Piano_Sonata_No.5,_Op.10_No.1_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002402831 Modifica el valor a Wikidata
Inici de la Sonata per a piano núm. 5 Play Play (pàg.).[1]

La Sonata per a piano núm. 5 en do menor, op. 10, núm. 1, és la primera de les tres Sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.[2]

Estructura[modifica]

La sonata es divideix en tres moviments:

El primer moviment de la sonata és amb compàs 3/4, el segon moviment 2/4 i el moviment final 2/2.

I. Allegro molto e con brio[modifica]

El primer moviment, en forma de sonata, obre energèticament contrastant amb frases fortes i suaus. L'exposició s'allarga fins al 105. El tema principal va dels compassos 1 al 30; a continuació hi ha la transició fins al segon tema (compassos 31-55) que proporciona un contrast tranquil en dues parts. El tema secundari, que és acompanyat per un baix Alberti, dura des del compàs 56 al 75 i acaba amb el tancament de l'exposició temàtica. La secció final, que consta de dues parts, es basa en el tema secundari i conclou amb el tema principal. El desenvolupament s'allarga fins al compàs 167 i dona lloc a la recapitulació temàtica.

II. Molto Adagio[modifica]

El segon moviment és un Adagio líric amb molts adornaments. Té una estructura ABAB o forma de "sonatina", perquè no hi ha una secció de desenvolupament. Una tercera aparició aparent del tema principal es converteix en una coda, que s'esvaeix a poc a poc per donar lloc a una cadència perfecta final.

III. Finale: Prestissimo[modifica]

El tercer moviment és una peça molt nerviosa en forma de sonata, fent un ús intensiu de grupets de cinc corxeres. La secció de desenvolupament conté una referència de l'inequívoc tema de la Cinquena Simfonia de Beethoven. La coda dona lloc a un esclat final, que s'esvaeix en una tercera picarda.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 5