Tresor de Karun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gerra del tresor lidi trobat prop d'Oşak

El tresor de Karun, tresor lidi o tresor de Cressus són els noms pels quals es coneix una col·lecció de 363 objectes, bona part d'ells d'or i argent, procedents de Lídia, datats del s. VII ae, que foren il·legalment excavats el 1965 al túmul funerari de l'edat del ferro de Toptepe, al costat del riu Gediz, a la província d'Oşak, a l'oest de Turquia.

Entre 1987 i 1993 el tresor fou objecte d'una batalla legal entre el govern turc i el Museu Metropolità d'Art de Nova York, després d'exposar-lo el museu novaiorquès el 1980 i reconèixer més tard que la seua compra procedia d'un robatori i exportació il·legals. El 1993 el tresor fou repatriat i, després de dos anys d'exhibició al Museu d'Ankara, fou cedit i exposat al Museu Arqueològic d'Usak.[1]

Diversos objectes són contemporanis del rei lidi Cressus (560-546 ae), molt famós a Grècia i Pròxim Orient per la seua riquesa i generositat cap als grecs, esmentat per això en llibres com l'Èxode bíblic o l'Alcorà, i recordat per autors clàssics com Heròdot, Píndar, Estrabó i Dió Crisòstom; fins i tot entre les llegendes perses n'hi ha una que parla d'un Tresor Qârun. Però en realitat, pel seu contingut, el tresor degué pertànyer a una dona d'alt rang.[2]

Al maig d'any 2006, després de rebre's una denúncia anònima, es comprovà que una de les millors peces, un hipocamp d'or[1], havia estat substituït l'any anterior per una rèplica, i que "el canvi no es podia haver efectuat sense el coneixement de les autoritats del museu".[3]

Al novembre de 2012, les autoritats culturals turques recuperaren l'hipocamp original, robat per tant dues vegades, i que, després de ser venut de nou, es trobava a Alemanya. Per la seua petitesa, "el Museu Arqueològic d'Usak només és capaç de mostrar 2.000 dels seus 41.600 objectes històrics". Un museu més gran, previst per obrir-se al 2013, havia d'albergar, íntegrament, les 450 peces de la col·lecció de Lídia".[4]

Referències[modifica]

  1. Visita virtual del museu, incloent-ne la sala on s'exposa.
  2. Cf. Nezih Baflgelen, "The rich kings of the thousand hills: Lydians" Arxivat 2013-03-24 a Wayback Machine., Anatolian Civilizations, juliol-agost de 2005 (en anglés i turc).
  3. Croesus riches replaced by fakes (anglès). Després d'això, la policia detingué onze sospitosos, entre ells el director del Museu d'Usak, Kazim Akbiyikoglu, qui en confessà el furt i fou condemnat a 13 anys de presó.
  4. Turquia recupera el fermall d'or del rei Cressus, en TerraeAntiqvae, 27-11-2012, amb fotos de les peces original i falsa. A partir de la notícia King Croesus's golden brooch to be returned to Turkey, en The Guardian, 25-11-2012.

Vegeu també[modifica]