Tresquiornítid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tresquiornítids
Becplaner reial
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pelecaniformes
Família: Threskiornithidae
Richmond, 1917
Subfamílies

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners. Antany eren coneguts com a plataleids (Plataleidae) i es pensava que estaven molt relacionats amb altres aus de potes llargues de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes). Un estudi recent fa pensar que pertanyen a l'ordre dels pelecaniformes.[2] Està per dilucidar si la divisió en dues subfamílies està justificada.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els membres de la família tenen ales llargues i amples, amb 11 plomes primàries i al voltant de 20 secundàries. Són grans voladores. En general el cos és molt allargat, així com el coll i les potes. El bec també és llarg, corbat cap a baix en el cas dels ibis, i recte i distintivament aplanat al cas dels becplaners. Són aus grans però de mida variada, anant des dels 45 cm i 450 g de Bostrychia bocagei, fins als 100 cm i 4,2 kg de l'ibis gegant.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Distribució gairebé mundial, freqüentment a prop de l'aigua, dolça o salada, però també en zones més seques, i inclús en abocadores.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten d'una ampla gamma d'invertebrats i vertebrats petits. La tècnica dels ibis consisteix a afonar el bec en terra blana o fang, a la recerca dels aliments, mentre que la de les espàtules és moure el bec d'un costat a l'altre, filtrant l'aliment en aigües de poca profunditat.

Hàbits[modifica | modifica el codi]

Són ocells diürns. A la nit dormen als arbres prop de l'aigua. Són gregaris, i se'ls veu volant i alimentant-se en grups.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien en colònies i més sovint en grups petits o, les espàtules, de manera individual, gairebé sempre a arbres sobre l'aigua, però de vegades en illots als aiguamolls. Generalment, la femella construeix una gran estructura de joncs i pals aportats pel mascle.

Ponen de 2 a 5 ous. Els dos pares fan torns per covar i després alimenten els pollets amb productes regurgitats. Dues o tres setmanes després de l'eclosió, els joves, als qui ja no cal vigilar contínuament, abandonen el niu, sovint formant guarderies, però tornant amb els seus pares per ser alimentats.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els tresquiornítids s'han separat en dues subfamílies. El Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.10, 2011) els classifica en 13 gèneres amb 34 espècies vives.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tresquiornítid
  1. Myers, P. R.; C. S. Parr; T. Jones; G. S. Hammond; T. A. Dewey. «Family Threskiornithidae (ibises and spoonbills)». Animal Diversity Web. University of Michigan. [Consulta: 2009-09-09]. (anglès)
  2. Classificació de la COI (anglès)