Universitat Autònoma de Barcelona
| Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) | ||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968,[2] encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.
La major part dels seus centres docents i serveis extraacadèmics són al Campus de Bellaterra situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Té també centres docents a Sabadell (Vallès Occidental), Manresa i a la ciutat de Barcelona. Al curs acadèmic 2002-03 tenia 38.480 estudiants de primer i segon cicle i 10.764 de tercer cicle. Forma part de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives. És una de les universitats més destacades en el panorama universitari espanyol (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles).
El Campus de Bellaterra disposa de nombrosos serveis. Una llibreria Abacus, una copisteria, una farmàcia, una botiga de roba, una sala de cinema, un gimnàs[3], camps de futbol (Valldor Sala) i una vila universitària.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La UAB fou creada per decret-llei de 6 de juny de 1968, a l'article número 2. Només es van preveure quatre facultats: Medicina, Ciències, Filosofia i Lletres, i Ciències Econòmiques. Tot i que el 1968 només van començar les classes de Filosofia i Lletres, al Monestir de Sant Cugat, i les de medicina, a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Un any més tard es van adquirir 96 hectàrees al municipi de Cerdanyola per 150 milions de pessetes (901.518 €). La decisió d'establir la universitat fora de la ciutat de Barcelona no fou casual. La seva ubicació a Cerdanyola es degué a la voluntat de dispersar als estudiants barcelonins per tal de reduir les protestes en contra del règim de Francisco Franco.
La primera promoció va comptar amb 147 alumnes i suposava un nou model, basat en incloure més seminaris pràctics amb pocs alumnes, diferent a la massificació de la Universitat de Barcelona.[4] Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.
[modifica] Alguns professors destacats
- Vegeu també la categoria professors de la UAB.
- Alberto Blecua, filòleg, especialista en literatura castellana del Segle d'Or.
- José Manuel Blecua Perdices, lingüista, director (2010) de la Real Academia Española.
- Martí Boada i Juncà, ambientalista.
- Salvador Cardús i Ros, sociòleg.
- Xavier Coller, sociòleg i periodista.
- Joan B. Culla, historiador i escriptor.
- Josep Egozcue i Cuixart, (1940-2006), biòleg, especialista en biologia cel·lular, biologia de la reproducció i bioètica.
- David Jou, físic i poeta, autor d'obres de divulgació científica.
- Oriol Junqueras, historiador, eurodiputat al Parlament Europeu.
- Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Martínez Alier, economista ecològic.
- Josep Pallach (1920-1977), mestre, pedagog i polític.
- Francisco Rico Manrique, filòleg, especialista en literatura castellana del Segle d'Or.
- Carme Riera, escriptora.
- Carles Solà, químic, exrector de la UAB, exconseller d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, expresident de la CRUE.
- Aleix Vidal-Quadras, físic i polític.
- Pep Puig, enginyer industrial i militant ecologista.
- Victòria Camps i Cervera, filòsofa, especialista en ètica, bioètica i feminisme. Va ser Senadora.
[modifica] Centres d'investigació (Esfera UAB)[5]
- Centre de Visió per Computador
- Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial - CSIC
- entre Nacional de Microelectrònica
- Institut Català de Nanotecnologia
- Institut de Ciència de Materials de Barcelona
- Institut de Física d'Altes Energies
- Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental
- Centre de Recerca Matemàtica
- ALBA Laboratori de Llum Sincrotró
[modifica] Vegeu també
- Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de 1919.
- Festa Major de la UAB
- Escola de Cultura de Pau.
- Papers: Revista de Sociologia.
- Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona
[modifica] Referències
- ↑ Sánchez, Sònia. «Les universitats catalanes debaten la seva integració». Diari Ara [Barcelona] (23/10/2011), p.14-15. ISSN 2014-010X.
- ↑ «Universitat Autònoma de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Servei d'activitat física, a uab.cat
- ↑ Revista El campus de l'Autònoma. Núm. 46
- ↑ Instituts i centres de recerca, a uab.cat
[modifica] Bibliografia
[modifica] Enllaços externs
| Escoles i Facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona. |
|---|
| Facultats: Biociències | Ciències | Ciències de l'Educació | Ciències de la Comunicació | Economia i Empresa - Campus Bellaterra Economia i Empresa - Campus Sabadell | Ciències Polítiques i Sociologia | Dret | Filosofia i Lletres | Medicina | Psicologia | Traducció i Interpretació | Veterinària Escoles Universitàries: Escola d'Enginyeria - Campus Bellaterra | Escola d'Enginyeria - Campus Sabadell Escola de Postgrau Centres Adscrits: |
| Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona |
|
|---|---|
| Campus de Bellaterra | Campus de Sabadell | Campus de Sant Pau | Campus Universitari del Mar | Campus de l'Alimentació de Torribera | |
|
|||||||
