Unitat d’emmagatzematge i transport
.jpg)
En diferents camps de la vida humana (especialment en els sectors de l'emmagatzematge i el transport) és possible considerar unitats de càrrega. Una unitat de transport o emmagatzematge és una quantitat de càrrega definida tradicionalment, o a partir del contenidor o recipient emprat en cada cas.
La càrrega pot ser homogènia o heterogènia. O ser classificada segons criteris molt diversos. Les unitats de càrrega s'associen sovint a unitats de mesura (de capacitat o de pes). També s'associen als estris o vehicles de transport i als contenidors tradicionals.
Partint de la base de la doble dificultat de presentar una classificació exhaustiva i, a la vegada, una llista prou àmplia d'unitats de càrrega, el que és important és entendre el concepte i poder-lo aplicar quan convingui.
Classificació de la càrrega[modifica]
Utilitat[modifica]
Hi ha càrregues útils (cereal, fruita, mena de ferro…), càrregues de rebuig (escòries, runa, brossa…) i càrregues que poden ser classificades com a útils o de rebuig en funció de les circumstàncies (terra, argila o sorra d'una excavació; roques residuals d'una pedrera…).
Estabilitat i conservació[modifica]
Hi ha càrregues que poden considerar-se molt estables o inerts des del punt de vista químic. Hi ha altres càrregues que es poden deteriorar amb facilitat (fruita, llet, peces de ferro laminat, fusta verda, ...)
Perillositat[modifica]
Hi ha molts compostos químics, per separat o formant part d'un conjunt, que són molt perillosos. Perquè poden explotar, són tòxics o agresius.
Època primitiva[modifica]
Les primeres unitats de càrrega emprades pels humans, els neandertals i alguns simis foren les que es basaven en les extremitats o altres parts del cos:
- grapat[1]
- manat[2][3][4][5]
- glop
- Encara en l'actualitat, alguns boiximans omplen d'aigua els ous buits d'estruç (que empren com a cantimplores) a glops. Xuclen amb una canyeta l'aigua de petits dolls subterranis i la transvasen des de la boca a l'ou.
- mos, mossada
Els humanoides primitius degueren descobrir alguns instruments de transport:
El transport de peces de caça pesants amb la col·laboració de dos individus cal suposar-la també molt antiga, emprant una perxa per a portar la peça penjada.
Unitats derivades de l'agricultura[modifica]
- Manat
- Garba
- Cavalló[8]
- Bala o paca
- Portadora
- Cabàs[9]
- Cistell[10]
- Sac.[11]
- Sàrria.[12]
- Borrassada[13][14]
- Una borrassada consistia en la càrrega que podia ser embolicada i continguda en una borrassa. Sovint consistia en palla o alfals. La carregava una mula o un cavall. Amb sària o sense.
- Carretada
- Cove
- Argadells[15]
- Alforges[16]
Unitats de tipus casolà[modifica]
Relacionades amb l'alimentació[modifica]
- Tupí
- Porró
- El porró és un exemple típic d'unitat de transport (i d'emmagatzematge en un temps limitat). Permet transportar el vi des de la bóta fins a la taula. I des de la taula a la boca. A la vegada el porró s'associava a una unitat de capacitat.
- Càntir
- Petricó
- Gerra
- Got
- Tassa
- Copa
- Setrill
- Ampolla.[18]
- Canyís (un canyís de figues seques)
- Llaurador
- Cullerada
- sopera
- culleradeta de cafè
- Mesureta
- Safata
- Cassola
- Plat
- plat pla
- plat fondo o soper
- Bol
- Biberó
Recipients industrials[modifica]
- Llauna de conserves
- Llauna de begudes
- Sifó
- Ampolla amb tap corona
Unitats de transport[modifica]
Tradicionals[modifica]
- Àmfores
- Gerres
- Càntirs
- Bótes
- Bots
Personals[modifica]
- Sarró
- Motxilla
- Cantimplora
- Bóta de beure
- Bidó de ciclista i altres esports
- Sac
- Maleta
- maletí
- Bagul
- Bossa
- Ronyonera
- Moneder
- Cartera
- Portafolis
- Necesser
- Farmaciola
- Cosidor de viatge
- Vademècum
Industrials[modifica]
- Palet
- Contenidor
- Tanc
- Sac
- Garrafa
- Bric
Unitats derivades de vehicles o estris[modifica]
- Carretada
- Camionada
- Carretó (per exemple: un carretó de grava)
- Bolquet (un bolquet de sorra)
- Palada
- palada de pala manual
- palada de màquina excavadora
- palada de pala carregadora
Referències[modifica]
- ↑ Jaume Fàbrega. Dalícies: a taula amb Salvador Dalí. Cossetània Edicions, 2004, p. 93–. ISBN 978-84-9791-001-9.
- ↑ DCVB: Manat.
- ↑ Rogeli Montalá Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 44–. ISBN 978-84-9791-220-4.
- ↑ Assumpta Miralpeix. Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara. Rosa dels Vents, 2005, p. 224–. ISBN 978-84-01-38666-4.
- ↑ Bernhard Long. Partit Cuina Ahoy: Els 1000 millors receptes per celebrar. epubli, 15 juny 2016, p. 67–. ISBN 978-3-7418-2492-0.
- ↑ Chris McIntyre. Namibia. Bradt Travel Guides, 15 gener 2011, p. 21–. ISBN 978-1-84162-335-1.
- ↑ Noticia de la California y de su conquista temporal, y espiritual hasta el tiempo presente (etc.). Fernandez, 1757, p. 55–.
- ↑ DCVB: Cavalló.
- ↑ Josep Gironès i Descarrega. La cabana XIX Premi Literari Vila d'Ascó. Cossetània Edicions, 2008, p. 51–. ISBN 978-84-9791-352-2.
- ↑ Júlia Costa. Rondalla del camí. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 20–. ISBN 978-84-490-1444-4.
- ↑ El franquisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 136–. ISBN 978-84-8415-237-8.
- ↑ DCVB: Sàrria.
- ↑ DCVB: Borrassada.
- ↑ Ramón Bernaus i Santacreu. Visca la vila!: I altres narracions, 20 gener 2017, p. 81–. ISBN 978-84-17205-64-5.
- ↑ DCVB: Argadells.
- ↑ DCVB: Alforges.
- ↑ DCVB: Farcell.
- ↑ Chufo Lloréns. La llei dels justos. Penguin Random House Grupo Editorial España, 19 febrer 2015, p. 1404–. ISBN 978-84-15961-70-3.