Urraca de Castella i Pamplona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urraca, a l'esquerra, i el seu marit Sanç II de Navarra, centre, i el germá de Sanç, Ramir Garcés de Viguera, dreta.
Gravats del Còdex Vigila.

Urraca de Castella i Pamplona o també coneguda com a Urraca Fernández ( a 935 - d 1007 ), infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del comte de Castella Ferran González i la seva primera dona Sança de Pamplona.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 941 es casà, en primeres núpcies, amb Ordoni III de Lleó. D'aquest matrimoni nasqueren:

  • l'infant Ordoni de Lleó, mort jove
  • la infanta Teresa de Lleó, monja


El 958 es casà, en segones núpcies, amb Ordoni IV de Lleó, usurpador del tron lleonès. Mitjançant aquest enllaç el rei pretengué legitimitzar el seu poder. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.


El 962 es casà, en terceres núpcies, amb Sanç II de Navarra. D'aquest matrimoni van néixer:


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urraca de Castella i Pamplona Modifica l'enllaç a Wikidata