Usuari:Josep Gironès
JOSEP GIRONÈS DESCARREGA
Josep Gironès és un autor literari especialitzat en recollir les tradicions i costums referents al seu àmbit vital. Ha dedicat diverses obres a tractar alguns capítols de la guerra esdevinguda entre els anys 1936-39 i altres fets històrics. També ha escrit sobre els Cavallers de l'Orde del Temple, l'arquitectura de la pedra en sec més pagesívola i altres formes d'art rural.
Va nàixer a la Fatarella, comarca de la Terra Alta, a Catalunya, un 14 d’abril de 1954, malgrat que per defugir una data considerada malèfica pel franquisme fou inscrit al Registre Civil el dia quinze. Fill de l'Andreu de cal Garrit i de na Maria de ca Carinyo, visqué de prop la tristesa de la seva mare, filla d'en Josep Descarrega Llop -una de les víctimes dels Fets de la Fatarella de gener de 1937-, i de Guadalupe Garcia Llop, morta per l'esclat d'una bomba pocs dies després d'acabada la guerra. D'altra banda, arrossegà la pertinença a ERC del seu avi patern: Josep Gironès Monreal, qui exercí funcions de jutge de pau popular en el temps de la República, i també el fet que son tiet-avi Felip Gironès Monreal formés part de la CNT-FAI fatarellenca.
Els seus primers anys de vida a la Fatarella estigueren influenciats per l’economia de subsistència, el racionalment d’aliments i l’ambient de postguerra, en tant que la imatge pròpia d'un poble aleshores endarrerit i els cultius de secà marcaren el pas cap a l'adolescència. A partir dels vint-i-dos anys, després de casar-se amb M. Dolors Puñet Balsebre passà a residir a Vila-seca (el Tarragonès), on s'hi estigueren vint-i-cinc anys i, a partir de 2003 residiren al Catllar. M. Dolors i Josep tenen una filla: M. Victòria.
En l'àmbit laboral, el seu ofici inicial fou de paleta, una feina que combinava amb la pagesia. Ben integrat al món rural, als estius residien al mas quinze dies, per tal de recollir les avellanes, mentre que a l’hivern els tocava recollir les olives, en quinze dies més. En tots dos casos dormien a la pallissa de la masia, en un llit de palla situat just al costat de l’estable del ruc amb el qual anaven i venien del mas. Des l’any 1982, és funcionari de la Diputació de Tarragona, i a partir de l'any 1996 treballa a la Unitat d’Enginyeria Municipal.
Realitzà el servei militar als Boines Verdes de Tarragona. A les COES va aprendre -entre altres coses- la gran versatilitat que té el cos humà, la capacitat del qual per l’esforç és gairebé il·limitada.
Reintegrat a la vida civil, va col•laborar uns anys amb el sindicat CCOO, quan treballava en la construcció de la Central Nuclear Vandellòs II.
Ja a Vila-seca, va fer molt bona feina a l’associació de veïns Colomí-Parc, quan aquestes entitats encara no estaven mediatitzades i polititzades. Com a president, destacà per afavorir la integració de les persones amb diferents cultures i per fomentar el civisme. Va ser regidor de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou i, posteriorment, de l’Ajuntament de Vila-seca, en un període total de vuit anys. Entre altres càrrecs, fou Primer tinent d’alcalde, president del Patronat de Turisme, conseller comarcal, membre del consorci del Centre Recreatiu i Turístic... Com a regidor destacà per integrar les diverses opcions socials existents, les quals coincidiren en la idea comuna d'un sol poble format a partir de les diversitats.
A l'apartat literari, l'any 1996 va editar el primer llibre: Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella, Vila-seca... , un seguit d’anècdotes -explicades amb molta tendresa i una certa ironia- que retrataven temps passats.
Al 1998 l’Editorial El Clavell va publicar-li De viu en viu, un conjunt de relats carregats de violència, ambició i sexe.
Al 1999, Columna Tresmall va treure al mercat Paratges d’encís i gent de bona mena, on descriu alguns dels llocs més bonics de la seva geografia més propera, relligats amb la història i amb les vivències d’alguns personatges ben curiosos.
Igualment, al 1999 la Diputació de Tarragona presentà L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona, un extens i documentat recull de la feina de la pagesia en la seva besant constructiva d’habitatges i d’altres bastiments de suport pels conreus agrícoles realitzats amb pedra col·locada en sec.
L’any 2005, la Diputació de Tarragona li edità L’arquitectura àuria dels templers. (Terra alta i Ribera d’Ebre), un recull històric que analitza la història dels templers, la seva estada a les nostres comarques i les construccions que els han sobreviscut. Aquest llibre compta amb destacades fotografies d'en Rafael López-Monné.
També l’any 2005, Cossetània Edicions li va editar La cuina més senzilla d’una dona del terròs, on es recullen les receptes de culinàries de la seva mare, les més populars i pagesívoles de la cuina fatarellenca.
Una obra seva El ruc, fou seleccionada d’entre 750 en el concurs de Narrativa curta de Constantí del 2004, de la mateixa forma que el títol Ella formà part de la selecció final del concurs Tinet de relats curts dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005.
Guanyador del Premi Rovira i Virgili de Memòries, biografies i autobiografies dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005, amb l’obra Planys de figuera blanca, on es recull part del temps de postguerra a les terres tarragonines viscuts per diferents famílies.
L’any 2007, Escua Edicions li publicà Via Verda de la Terra Alta i Via verda del Baix Ebre. (Antiga Val de Zafan). Aquesta guia turística compta amb singulars fotografies d'en Rafael López-Monné i de Montse Riera.
El mateix any Silva editorial li editava El Catllar: vivències personals, un recull de biografies de destacats personatges catllarencs.
Amb La Cabana, guanyà el Premi literari Vila d’Ascó 2007, una obra editada per Cossetània Edicions l'any 2008.
Guanyador l'any 2008 del Premi Sant Carles Borromeu de contes o narracions del Cercle de les Arts i les Lletres d’Andorra, amb el llibre: Cròniques de morts, vius i delicats, ona obra que analitza les diverses formes d'encarar la vida i la mort.
L'any 2010 Editorial Escua li publicà l'obra El major tresor, una novel•la històrica que narra alguns dels paratges més cruels de la guerra esdevinguts a la Fatarella, la reconstrucció de la Capella esdevinguda en acabar la conflagració i un relat paral•lel que té a veure amb el passat templer de la vila i un presumpte tresor.
També l'any 2010 veié la llum Viure sense el meu fill, publicat per Editorial Meteora. A l'obra relatava el robatori del seu fill acabat de nàixer que patí una dona i el seguiment que en fa al llarg de la seva vida, en una clara denúncia d'un fet que a partir de la publicació del llibre agafà una gran rellevança.
Guanyador del premi Fiter i Rossell 2014 de novel·la amb l'obra Presidi major, té enllestides diverses obres de novel•la històrica i també de novel•la contemporània, alhora que treballa en variats reculls culturals centrats a la Fatarella.
L'any 2015 l'Editorial Piolet publicà la guia Els camins ramaders de la Fatarella, un recull d'antigues carrerades per les quals es pot transitar i recordar el passat ramader de la zona.
Ha col•laborat amb diverses revistes locals o tècniques: BIC del Col•legi d’Arquitectes Tècnics de Lleida, SAM de la Diputació de Tarragona, el Pont de Fusta, el Floc, la Cabana, Les Quatre Estacions, Canya i Gram, l’Aljub, ...
El Diari de Tarragona recull quinzenalment articles seus, i també El País i el Punt han publicat escrits amb la seva signatura. Alhora, Josep Gironès ofereix conferències relacionades amb la guerra del 36-39, l'arquitectura dels templers i el món de la pedra en sec, les quals tenen lloc en distintes entitats i associacions.
A nivell més personal és un bon aficionat a l’excursionisme, li agrada conèixer la bona gent, els seus costums i tradicions. Alhora, sap gaudir de la cuina més nostrada, la qual ha d’estar basada en un bon rebost i en un ampli celler.