Usuari:Ketsia23/Marmolada
El nom de Marmolada podria provenir de la paraula llatina marmor, significant « marbre » o « pedra » en un sentit més general, o bé d'una arrel indoeuropea testificada pel grec marmar, que significa « brillar ».[1][2]
Geografia[modifica]
Situació[modifica]
La Marmolada està situada entre la vall di Fassa i el Cordevole, a la frontera entre les províncies de Belluno i de Trento, al nord-est d'Itàlia.
Topografia[modifica]
La seva cima és constituida de diversos pics, entre els quals Punta Penia (3.342 m, punt culminant), Punta Rocca (3.309 m), Punta Obretta (3.230 m), Monte Serauta (3.069 m), i Pizzo Serauta (3.035 m). La glacera homònima és la més extensa de les Dolomites. Quan esclata la Primera Guerra Mundial, la frontera austro-italiana passava llavors al llarg de la Marmolada, que es converteix en teatre de combats, com ho confirmen les posicions encara visibles en el vessant nord.
Cims principals[modifica]
- Punta Penia - Plantilla:Unité
- Punta Rocca - Plantilla:Unité
- Punta Ombretta - Plantilla:Unité
- Gran Vernel - Plantilla:Unité
- Piccolo Vernel - Plantilla:Unité
- Sasso Vernale - Plantilla:Unité
- Piz Serauta - Plantilla:Unité
- Piz de Guda - Plantilla:Unité
- Punta Cornates - Plantilla:Unité
- Cima Ombretta - Plantilla:Unité
- Cima dell'Uomo - Plantilla:Unité
- Sasso di Valfredda - Plantilla:Unité
- Cima Ombrettòla - Plantilla:Unité
- Monte Fop - Plantilla:Unité
- Monte La Banca - Plantilla:Unité
- Il Colac - Plantilla:Unité
- Punta della Vallaccia - Plantilla:Unité
- Cima d'Auta orientale - Plantilla:Unité
- Cima d'Auta occidentale - Plantilla:Unité
- Cima Barbacin - Plantilla:Unité
- l'Auta - Plantilla:Unité
- Padon - Plantilla:Unité
- Iigogn - Plantilla:Unité
- Sas Bianch - Plantilla:Unité
Història[modifica]
Durant la Primera Guerra Mundial, la Marmolada marcava una part del front italo-austríac i la muntanya era el teatre d'afrontaments, com en testifiquen les posicions encara visibles sobre les cares és i nord.[3] Per defensar-se, els austríacs han excavat fins i tot a la glacera un laberint de túnels sobrenomenat « la ciutat de gelat » (avui desaparegut a causa dels moviments naturals)
El 6 de juliol de 2018, a petició de la municipalitat de Canazei, la frontera entre les regions del Vèneto i del Trentino-Alto-Adige ha estat desplaçada sobre la línia de repartiment de les aigües (sobre la cresta de la cimera), assignant així la quasi-totalitat de la glacera al Trentino i deixant la cara vertiginosa sud de la muntanya a la província de Belluno[4][5].
Muntanyisme[modifica]
- 1802 - Primera temptativa per don Giuseppe Terza, capellà de Pieve di Livinallongo, que desapareix en una esquerda el 2 d'agost.
- 1856 - Pellegrino Pellegrini, primer guia de les Dolomites, porta Gian Antonio de Manzoni, Antonio Marmolada, Pietro Mugna i don Lorenzo Nicolai al Pizzo Serauta, el 26 d'agost.
- 1860 - Conquesta de la Punta Rocca per John Ball i Victor Tairraz.
- 1864 - Primera ascensió de la Punta Penia per Paul Grohmann, Pellegrino Pellegrini, Angelo Dimai i Fulgenzio Dimai, pel vessant nord, el 28 de setembre.
- 1878 - Vessant oest per Alberto de Falkner i Cesare Tomé.
- 1884 - Primera travessa de la Marmolada, de la Punta Rocca a la Punta Penia, per Emil Zsigmondy, Otto Zsigmondy i Ludwig Purtscheller.
- 1901 - Cara sud per Michele Bettaga i Bortolo Zagonel.
- 1929 - Pilar sud de la Punta Penia per Demeter Christomannos, Luigi Micheluzzi i Roberto Peratoner.
- 1936 - Cara sud-est de la Punta Penia per Gino Soldà i Umberto Conforto, del 29 al 31 d'agost i en trenta-sis hores d'escalada.
- 1936 - Cara sud de la Punta Rocca per Giovanni Battista Vinatzer i Ettore Castiglioni.
- 1964 - Obertura de la via de l'Ideal a la Punta Ombretta per Armando Aste i Franco Solina en cinquanta-quatre hores i amb cinc bivacs.
- 1969 - Variant de la via Vinatzer en sortida directa per Reinhold Messner sol.
Activitats[modifica]
Avui, la muntanya és la destinació d'esquiadors i d'alpinistes, i les localitats veïnes com Canazei i Malga Ciapela són centres turístics d'anomenada, actius tot l'any. Fins l'any 2003, les condicions de la glacera permetien la pràctica de l'esquí d'estiu sobre dos o tres pistes, l'accés a les quals s'efectuava per un telefèric i per dos remuntadors mecànics, començant a 2.850 m d'altitud i arribant a els 3.000 m.
Itineraris[modifica]
La Via ferrata della Marmolada és un itinerari clàssic que permet, a l'estiu, agafar la cimera sense massa dificultats. És fàcilment accessible tant pel vessant sud (sortida de la vall del Contrin) com pel vessant nord (sortida del llac de Fedaia). Arrenca de la Forcella Marmolada i permet arribar a els 3.342 m de la cimera en 5 h aproximadament.
Curses[modifica]
Fins l'any 2006, la cursa del Super Gigantissimo della Marmolada estava en el marc del Dolomiti Stars Ski Challenge, tres curses de fi de temporada per als campions i els afeccionats d'esquí.
Referències[modifica]
- ↑ Montandon, Frédéric «Étude de toponymie alpine. De l'origine indo-européenne des noms de montagnes». Le Globe. Revue genevoise de géographie, 68, 1, 1929, pàg. 108. DOI: 10.3406/globe.1929.2520 [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «Primo Piano Val di Fassa» (en italià). www.fassa.com. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Viazzi, Luciano.. Con gli alpini sulla Marmolada : 1915-1917 (en italià). Mursia, 1998. ISBN 8842508683. OCLC 797815677.
- ↑ «La Marmolada è al 100% del Trentino (e non più anche del Veneto)» (en italià). SiViaggia, 06-07-2018. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «La Marmolada passa dal Veneto al Trentino: il governatore Luca Zaia promette battaglia» (en italià). Fanpage. [Consulta: 14 novembre 2019].
[[Categoria:Província de Belluno]] [[Categoria:Muntanyes del Vèneto]]