Usuari:Ketsia23/Massif de la Vanoise
Toponímia[modifica]
Designant primer únicament el coll del mateix nom (del prefix van, que seria d'origen precelta i que significaria « caos de penyes, i del sufix esia), Vanoise ha acabat per aplicar-se a tot el massís de les muntanyes que l'envolten.[1]
Principals cimeres[modifica]
Geologia[modifica]
El massís de la Vanoise té una geologia molt complexa És format d'una base cristal·lina (micaschistes, conglomerats d'arenisques permiens metamorfisades, quarsita, granit, gneiss, ofiolites) superat segons els sectors per una coberta sedimentària autòctona (exemple: marbres de Pralognan) i de cobertes d'empenta formades d'esquistos calcaris i/o argilosos (exemple: cobertes de la Gran Motte, d'esquistos llustrosos).[2]
Història[modifica]
L'any 1859, alguns mapes indicaven una cimera, el mont Iseran, culminant a 4.400 m d'altitud. Aquesta cimera interessa l'alpinista anglès William Mathews i el seu germà que van a Tignes. Tanmateix, arribats al coll del Iseran, cap traça de la cimera i cal retre's a l'evidència: el mont Iseran no és més que una llegenda.
L'any 1860 veu l'ascensió de la Grande Casse pel guia chamoniard Michel Croz, l'anglès William Mathews i el caçador d'isards de Pralognan Étienne Favre. Aquesta prestigiosa cimera cau el 8 d'agost, sota els cops de destral que permetran tallar 800 graons al gel. El 4 d'octubre de 1861, Michel Croz arriba sol a la cimera del mont Pourri. L'any 1862, reitera aquesta ascensió amb el seu germà Jean-Baptiste i els anglesos William Mathews i T.G. Bonney. A finals de 1862, s'escalen les dues principals cimeres del massís.
L'Aiguille de l'Èpéna serà l'última cimera assolida per Henri Mettier i els seus guies Séraphin Gromier i Joseph Antoine Favre, el 17 de juliol de 1900 de juliol de 1900. Utilian per a això dels mitjans arts plantant de les de ferro i de les es.cales improvisades
El 6 d'agost de 1933, Aldo Bonacossa i Binaghi obren el passadís dels italians a la Grande Casse (800 m a 55/60°). Aquesta pista queda la referència en gel al massís de la Vanoise
El 13 de juliol de 1964 , René Desmaison i André Bertrand obren una ruta a la cara nord de l' Aiguille de la Vanoise .