Usuari:Mcapdevila/Mur d'aigua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esquema de funcionament d'un mur d'aigua.
La casa solar de la Plata integra estratègies de disseny per minimitzar l'ús d'energia en climatització. Com ara: murs d'aigua, aigua calenta solar, aïllament tèrmic, ventilació creuada, ventilació selectiva, protecció solar, sostre ventilat, xemeneia solar, assecatge solar de roba, refrescament solar.

A l'arquitectura bioclimàtica s'utilitzen, com una de les estratègies de disseny per esmorteir la variació de l'ona tèrmica interior respecte de l'exterior, sistemes simples que acumulin calor i després el cedeixin a l'ambient interior, quan a l'exterior la temperatura baixa.

Entre aquests sistemes es troben els murs d'aigua, que són recipients o parets plenes d'aigua que formen un sistema integrat de calefacció, en combinar captació i emmagatzematge.

Un bon exemple es troba a la "Casa solar de la Plata", construïda el 1980 a la ciutat de La Plata, Buenos Aires, Argentina, a la cantonada de 526 i 15.

Vista en tall de la casa solar de la Plata integra estratègies de disseny per minimitzar l'ús d'energia en climatització. Com ara: murs d'aigua, aigua calenta solar, aïllament tèrmic, ventilació creuada, ventilació selectiva, protecció solar, sostre ventilat, xemeneia solar, assecatge solar de roba, refrescament solar.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • Rosenfeld, E; Czajkowski, J & Sant Joan, G. (2004). Veu: Bioclimàtica/Bioambiental/Solar passiva/Sostenible/Ambientalment conscient. (Arquitectura). . En llibre: Diccionari de l'arquitectura en l'Argentina. Edit Clarín, Arquitectura. Buenos Aires. ISBN 950-782-423-5

Nota[modifica]