Usuari:Meldor/Correspondència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Teoria de nombres vs. Teoria dels nombres (i similars)[modifica]

Resposta de la Societat Catalana de Matemàtiques

Benvolgut David,

Hem discutit el tema a la junta de la SCM i tothom va optar per "teoria de nombres" (i de grafs, o del que calgui). A més al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana surt explícitament l'expressió "teoria de nombres" i al de l'IEC "teoria de nusos".

A la web de l'IEC (http://dlc.iec.cat) surt teoria de nombres i teoria de nusos però en canvi teoria dels jocs i teoria de les probabilitats! O sigui que recullo el teu suggeriment de fer una guia on-line.

Pel que fa a "Teorema central del límit" versus "Teorema del límit central", el Frederic Utzet (catedràtic d'estadística de la UAB) m'ha dit que els estadístics de la UB i de la UAB van optat per la primera opció donada la importància del teorema (i possiblement la similitud amb l'expressió anglesa). De fet ell personalment diria "Teorema central del límit central" i, per fer-ho més curt, treu l'últim "central".

No dubtis en contactar-nos per altres dubtes que tinguis. I ara mateix penso que potser podries donar-nos un cop de mà amb la idea de la guia on-line. Què et sembla? Teniu recollits més termes dubtosos?


Ben cordialment,

Marianna Bosch

Secretària de la SCM


Resposta del DIEC

Benvolgut senyor,

Tal com vostè ens ha fet notar, hi ha coincidència entre el DIEC i el TERMCAT a l'hora de fixar aquests termes de matemàtiques: en totes dues fonts trobem teoria de conjunts i teoria de nusos (sense l'article), però teoria dels jocs, teoria de les probabilitats i teoria de la informació (amb l'article). Si això és una incoherència o no, només ho poden dir els experts. Per tant, amb vista a una propera reimpressió del DIEC2, farem una consulta als especialistes en matemàtiques que han col·laborat en la segona edició del diccionari (tots ells membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut) perquè prenguin en consideració els termes que vostè esmenta i encara d'altres que les Oficines Lexicogràfiques han localitzat en diverses obres especialitzades de matemàtiques.

Bo i agraint-li l'interès que ha manifestat pel nostre diccionari, el saludo cordialment,

Oficines Lexicogràfiques

Apostrofació handicap[modifica]

Resposta de l'Institut d'Estudis Catalans

Benvolgut senyor,

En resposta al vostre correu, us hem de fer saber que, tal com molt bé dieu, el mot handicap és un estrangerisme no adaptat al català (motiu pel qual tampoc no l’apostrofem), segons la informació que podem consultar en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana, és a dir, el diccionari normatiu:

handicap [angl.]

1 m. [PE] [PS] Desavantatge, dificultat. Aquestes insuficiències tècniques, que anys enrere constituïen un handicap, avui es resolen fàcilment. Les persones amb handicaps físics necessiten una atenció especial de la societat.

2 1 m. [SP] [LC] En una competició, cosa que causa un desavantatge a un dels competidors.

2 2 m. [SP] [LC] En una competició esportiva, desavantatge imposat al competidor que se suposa superior, a fi d’igualar les probabilitats de guanyar.

En conseqüència, segons la normativa vigent, atès que aquest mot es pronuncia amb hac aspirada, no l’apostrofarem.

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat.


Atentament,


Laia Castanyer i Teixidor

Oficina d’Assessorament Lingüístic

Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans