Usuari:NatillasVP/proves
 | Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El quadre Garlanda de flors amb el Noli me tangere és una obra del pintor flamenc jesuïta Daniel Seghers, conegut per les seues atribucions al gènere de garlandes de flors. Aquestes pintures van ser coleccionades per patrons aristòcrates i actualment es troba al Museu de Belles Arts de València.
Localització[modifica]
Títol: Noli me Tangere
Autor: Daniel Seghers
Cronologia: 1615-1620
Localització: Museu de Belles Arts de València
Tècnica: Oli sobre llenç
Dimensions: 91 x 72 cm
Estil: Pintura Flamenca
Anàlisi estilística[modifica]
En l’obra es poden distingir dos plànols. El primer de tots destaca sobre un fons negre on apareix una garlanda de flors. D’aquesta destaquen tulipans, clavells, roses, jacints i diferents plantes com branques d’heura amb fulles que formen volutes. A més a més, trobem tres papallones situades en la part inferior esquerra, altra en la part inferior dreta i altra en la meitat del quadre, també en la part esquerra. Per últim, la garlanda fa l’efecte de formar un cor.
En el centre i segon plànol s'obri, dins de la garlanda, una escena en la que podem veure dos figures humanes: una femenina i altra masculina. La figura femenina es troba agenollada a la part esquerra i la masculina està en peu. El seu braç dret està alçat en direcció a la figura femenina. Les dues figures vesteixen amb draps que s’adapten al cos i tenen colors vius. La figura masculina porta barba i els cabells llargs. La figura femenina també té el cabell llarg però lligat. L’expressió dels personatges tot i que mostra certa expressió, és relativament continguda.
La composició de l'escena és piramidal, simètrica i la perspectiva aérea. Aquest tipus de perspectiva utilitza uns colors blaus per a crear una sensació de profunditat, com es veu al paisatge de fons. El moviment és contingut, tot i que mostra certa teatralitat en les formes i predomina la línia sobre el color.
Aproximació al significat[modifica]
Anàlisi iconogràfica[modifica]
L'escena que es representa en el centre del quadre és el Noli me Tangere (“no me toques”), esta escena apareix en l'Evangeli de Sant Joan (20,15-17):
| « | "Jesús li va dir: ―Per què plores? A qui busques? Ella va creure que era el que cuidava l'hort, i li va dir: ―Senyor, si vostè se l'ha portat, digueu on l'ha posat, i jo hi aniré. Jesús li va dir: ―María. Ella es va tornar i li va dir: ―¡Raboni! (que en arameu significa: Mestre). Jesús li va dir: ―Soltam, perquè encara no he anat a reunir-me amb el meu Pare. Però veu els meus germans i dis-los: "Vaig reunir-me amb el meu Pare, que és el Pare de vostès; amb el meu Déu, que és el Déu de vostès". | » |
Els dos protagonistes d'aquesta escena són Jesucrist i Maria Magdalena. Maria Magdalena es caracteritza per ser considerada una prostituta que ha comès adulteri i està penedida dels seus actes. En ocasions apareix representada amb diversos atributs com: un perfum, els cabells llargs, una corona amb punxes, una calavera, un espill o amb un llibre en el cas de que estigui fent penitència, com la Magdalena penitent d’El Greco o Murillo. En altres passatges participa en el descendiment de la creu i en el soterrament de Crist[1].
En aquest cas, en l’Evangeli de Sant Joan (20, 15-17) es narra com ella és la primera en conèixer la resurrecció de Jesucrist, ja que troba la tomba buida. Més tard, Jesucrist se li apareixerà anomenant-la pel seu nom, donant lloc a la escena del “Noli me Tangere”. La dona li reconeix immediatament i es llança per abraçar-lo, però Jesucrist la para abans que puga tocar-li, ja que encara no s'havia reunit amb el seu pare. No obstant, li dona un missatge a Maria Magdalena perquè puga comunicar la seua resurrecció als altres germans.
La manera més popular de representar aquesta escena és la de Maria Magdalena agenollada amb els braços estesos cap a Jesucrist ressuscitat. Alhora, aquest, amb una de les seues mans esteses, aparta a María Magdalena perquè no li toque.
D’altra banda cal destacar la presència de les flors, les quals tenen un significat simbòlic. La hiedra, en la simbòlica del cristianisme, representa la Creu de Crist segons Petrus Berchorius. Altres religiosos como Tomàs del Cister pensava que Crist també feia al·lusió a aquesta planta degut a que les seves arrels eren de aparença humil però eternes. D’altra banda les roses, al cristianisme, representa el martiri, tal com deia San Ambrosi[2].
Síntesi o interpretació iconogràfica[modifica]
La pintura dels florers dels Països Baixos té les seues arrels immediates s. XV amb l’inici de l'escola flamenca. El gust de representar flors als marges dels llibres del segle anterior. És només a la fi del s. XVI quan els florers i natures mortes comencen ser d’especial interès, amb la importació de flors de Pròxim orient, Asia i el Nou Món. A més cal ressaltar la influència que va tindre la Contrareforma i el Concili de Trent en la pintura cristiana catòlica. Aquestes idees van arribar a Flandes, que llavors pertanyia a la corona espanyola. Un exemple de la importància que adquireixen les flors en la pintura és Jan Brueghel el Vell amb el seu Gran bouquet de flors[3].
Daniel Seghers es va popularitzar en aquest estil de manera tardana. Va col·laborar amb pintors d'història i en repetides ocasions amb Rubens. Brueghel també va col·laborar amb Rubens i Procaccini. Un exemple d'això és el seu quadre Garlanda amb la Verge, el Xiquet i dos àngels, de disposició similar al Noli me Tangere. En definitiva les flors expressen el gust ornamental del barroc.
Altres representacions d’aquest tema d'enquadrament són el pintat cap a 1524 per Correggio que està al museo del Prado. També destaca la vidriera datada del 1340-1350 al Metropolitan Museum de Nova York però realitzada en un estil gòtic tardà a Àustria, que mostra la mateixa disposició icònica.
Referències[modifica]
- ↑ DE LA PLAZA Lorenzo, GRANDA GALLEGO Cristina, MARTÍNEZ MURILLO José, et al. Guía para identificar los santos de la iconografía cristiana. Madrid. Cátedra, 2018. p. 248-248
- ↑ GARCIA MAHIQUES, Rafael. Flora emblemática. Aproximación descriptiva del código iconográfico.Valencia. UV, 1990-91. p. 329 y p. 709
- ↑ BENITO DOMÉNECH, Fernando, José Ignacio CATALÁN. El Museo de Bellas Artes de Valencia San Pío V : su historia y sus colecciones. València [etc: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 1999. p. 87
Bibliografia[modifica]
- AYALA MALLORY, Nina. La pintura flamenca del siglo XVII. Madrid. Alianza editorial: 1995
- BENITO DOMÉNECH, Fernando, José Ignacio CATALÁN. El Museo de Bellas Artes de Valencia San Pío V : su historia y sus colecciones. València [etc: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 1999
- DE LA PLAZA Lorenzo, GRANDA GALLEGO Cristina, MARTÍNEZ MURILLO José, et al. Guía para identificar los santos de la iconografía cristiana. Madrid. Cátedra, 2018.
- GARCIA MAHIQUES, Rafael. Flora emblemática. Aproximación descriptiva del código iconográfico.Valencia. UV, 1990-91.
- HELLENICA WORLD,"Daniel Seghers". En:https://www.hellenicaworld.com/Art/Paintings/en/DanielSeghers.html
- La Biblia, Evangelio de San Juan 20, 15-17.
- WALKER VADILLO, Mónica Ann. “Noli me tangere”, Base de datos digital de Iconografía Medieval. En: https://www.ucm.es/bdiconografiamedieval/noli-me-tangere