Usuari Discussió:Bernat Xinxola

Sobre les modificacions de Granja Sant Vicent Ferrer

Bon dia, he vist els canvis que has realitzat en l'article Granja Sant Vicent Ferrer i m'ha picat la curiositat. Quan dius que anteriorment era coneguda com la Torre del Capità, et refereixes a l'edifici de la fotografia o a tot el conjunt? Pel que tenia entès la Torre del Capità era un dels edificis, juntament amb la Bàscula i altres sense nom. Si coneixes bé la zona ja et faria més preguntes. --Viatge per Catalunya (parlem-ne) 11:58, 5 mai 2018 (CEST)

Bon dia, visc a la zona i la Granja Sant Vicenç Ferrer era popularment anomenada pels nostres padrins (avis) Torre del Capità. No fa mes de 20 o 25 anys que la gent de Linyola deien que anaven a menjar la Mona de Pasqua a la Torre del Capità. Actualment aquest costum s'ha anat perdent, fonamentalment perqué els actuals propietaris van anular els jardins on normalment es feia aquesta activitat, i el dia de Pasqua ja no s'hi veu ni un ànima a la Torre del Capità. La pregunta que fas, que si uns edificis sen deien i/o altres no, ho desconec, no en soc pas un expert. En tot cas es força interessant que llegeixis l'article Bellestar, l'antic terme rural on esta situada. Bernat Xinxola (disc.) 09:58, 29 maig 2018 (CEST)

Bona tarda. Molt agraït per la resposta. Jo vaig crear l'article de Bellestar. Vaig poder consultar el llibre que surt com a bibliografia però, a part del resum de l'article, no vaig trobar cap més informació del poble del llogaret. En ser un lloc tan petit, i que no hi consta cap habitant censat, entenc que hi hagi poques dades. El que em sorprèn és que quan vas per allà hi ha almenys dos cartells que indiquen cap on anar per arribar a Bellestar, però només porten a una casa. Què en saps del poble de Bellestar? --Viatge per Catalunya (parlem-ne) 19:34, 2 jun 2018 (CEST)

Bon dia. Bellestar era un terme rural, com tants d'altres a la plana estepària de l'Urgell, gairebé sempre deshabitat o amb un petit nucli o caseriu on hi tenia casa el propietari del terme (normalment el noble que rebia del comte d'Urgell el terme reconquerit als musulmans mitjançant un escrit que hi figura el nom del propietari el nom del terme, allò que els historiadors anomenen en l'actualitat com a carta de fundació). En el cas de Bellestar desconec si aquesta carta de fundació ha estat trobada per algú, lo que si que he llegit és que Bellestar pertanyia al Baró de Linyola, que tenia un mas de pedra picada que els de la zona anomenàvem "Cal Baró", casalot que recull l'obra publicada per l'IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs) titulat "Antics poblats i masies a la plana d'Urgell" (no recordo gairebé el títol) escrit per Mossén Antoni Bach i Riu (antic arxiver del Bisbat de Solsona que fa anys que és mort). Casa deshabitada desde la meva infància, a la que els nens anàvem a jugar a la "casa de la bruixa" i que fa aproximadament 20 o 25 anys, l'amo de la finca va enderrocar i soterrar. Estava situada mol a prop de la masia on fa cap el camí amb la senyal Bellestar, masia que es diu "Cal Pubill". Per cert aquest cartell el van posar per a guiar als nous alumnes de la granja-escola de Bellestar, institució privada també desapareguda situada al terme d'Almassó (no a Bellestar) concretament a una masia encara existent anomenada popularment "Cal Gavatx" perduda en la immensitat de la plana i molt difícil de trobar si no ets del terreno. D'aquests cartells que posava Bellestar només en queda el de la carretera, quan l'escola estava en funcionament n'hi havia mes pels camins fins arribar-hi.--Bernat Xinxola (disc.) 09:56, 15 juny 2018 (CEST)

El llibre de mossen Bach el vaig llegir fa anys a la biblioteca del IEI. Cercant per internet el títol correcte he trobat que esta penjat com un artícle le la revista ILERDA de 1973 que es pot baixar en format pdf. Et reprodueixo la part que parla de Bellestar: " I L E R D A " N U M E R O XXXIV ANY 1973

ANTICS POBLATS I MASIES DEL BAIX URGELL per ANTONI BACH I RIU, Pvre. BALLESTAR És una partida que s'estèn pel migdia de Penelles. El castell de Ballestar consta entre les primitives possessions del monestir de Solsona; encara que queia dins la jurisdicció del comtat d'Urgell, com ho reconegué el rei en una concòrdia feta el 12 de març del 1307 (108). En la llista de pobles hi ha a més, Montaler, Castellserà, Bellvís, Tarascó, Almaçor, Besaldú, La Folióla, Vallvert, Castelladral (que seria Castellaral, o Torre de N'Aral), Tornabous, Cespígol, Lo Pual, Xerapçènic, Çafareig i Gatent, que són d'aquesta comarca. El 1417 Ballestar passà a Gerau Alamany de Cervelló, que era governador de Catalunya. Després fou de Ramon de Casaldàliga, mercader de Lleida. Entre el 1480 i el 1486 en diverses compres passà de Joan de Casaldàliga a Castellana de Requesens i son fill Ramon Folch I I I de Cardona i Anglesola, senyors de Bellpuig (109). Hi havia rectoria; el 26 d'agost del 1515 el Vicari General del bisbat d'Urgell féu col·lació de Santa Maria de Ballestar a mossèn Pere Ciurana, després d'ésser presentat per en Ramon de Cardona. Això i Linyola passà a formar part de la baronia de Bellpuig. El 1950 hi havia en aquesta partida 24 habitatges. Hi ha can Capità, ara la granja Sant Vicenç, can Gabaig, can Morlans, can Castellana, can Folch, can Pinós; la Toralla Vella. En el segle XV estaria força deshabitada aquesta zona, ja que els documents de la baronia de Bellpuig parlen del Ballestar, en aquest temps, com d'un lloc despoblat; s'ha de tenir en comp- te que la guerra de Joan II perjudicà molt l'Urgell com també les del 1649 i 1708; el segle divuitè es reprengué la construcció de moltes masies, i tornà la vida a d'altres. El que he dit de Ballestar sobre el pas del comtat d'Urgell a la baronia dels Cardona de Bellpuig, ho hauria de repetir de la partida d'Almassó, o Almaçó. Hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser a la Toralla Nova; hi celebrava missa el rector de Vallvert. 108. MONFAR. ob. cit.. tom II, pàgina 43. 109. A. hlst. de Cervera, Ídex, pàg. 383 ss. --Bernat Xinxola (disc.) 11:17, 19 juny 2018 (CEST)