Vedanga Jyotisha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Vedanga Jyotisha (IAST Vedāṅga Jyotiṣa), o Jyotishavedanga (Jyotiṣavedāṅga), és un dels primers textos indis coneguts sobre astrologia (Jyotisha).[1] El text conegut està datat als darrers segles aC,[2] però pot estar basat en una tradició que es remunta a uns 700-600 aC.[3]

El text és fonamental per a Jyotisha, una de les sis disciplines del Vedanga.[4] El seu autor se l'anomena tradicionalment com a Lagadha.[5][6][7]

Història textual[modifica]

La datació del Vedanga Jyotisha és rellevant per a la datació dels textos vèdics.[2] El Vedanga Jyotisha descriu el solstici d'hivern durant el període de ca. 1400 aC. Aquesta descripció s'ha utilitzat per datar el Vedanga Jyotisha .[2] Segons Michael Witzel, la pregunta és "si la descripció que es dóna a la Jyotisha és també la data del text en què es transmet. Està escrit en dues revisions: recensions de Rigveda i recensions de Yajurveda. Les revisions de Rigveda i les de Yajurveda tenen els mateixos versos excepte vuit versos addicionals en el de Yajurveda".[2] TKS Sastry i R. Kochhar suposen que el Vedanga Jyotisha va ser escrit en el període descrit, i per tant proposen una primera datació, entre 1370 i 1150 aC.[2] David Pingree el data en el solstici descrit com aproximadament 1180 aC, però s'observa que la rellevància d'aquest càlcul en la data de la Vedanga Jyotisha no és evident.[8] L'estimació del 1400-1200 aC ha estat seguida per altres,[9][3] amb Subbarayappa que afegeix que la forma actual possiblement pot ser del 700-600 aC.[3]

Altres autors proposen una redacció posterior. Santanu Chakraverti escriu que hauria estat redactat després del 700 aC,[7] mentre que Michael Witzel la data dels darrers segles aC, basant-se en l'estil de composició.[2] Segons Chakraverti, la seva descripció del solstici d'hivern és correcta per a ca. 1400 aC, però no per al moment de la seva composició després del 700 aC.[7] Això pot ser degut a la incorporació del coneixement astronòmic de l'astronomia Harappa tardama al coneixement vèdic,[7] una idea que també la proposa Subbarayappa.[10] Michael Witzel assenyala:[2]

« Només si un està convençut que Lagadha pretenia que el solstici fos exactament a l'alfa Delphini de Dhanishta, es pot datar les seves observacions a finals del segon mil·lenni. Com que això no es pot demostrar sense cap dubte, ja que la composició del text és en llenguatge èpic tardà, i com que el seu contingut té clares semblances amb les obres babilònies, el text ha de pertànyer a un període tardà, als darrers segles aC. »

Edicions[modifica]

  • Recensió de Yajus, variants Rk i comentari de Somākara Śeṣanāga, editat: Albrecht Weber, Über den Vedakalender Namens Jyotisham, Berlín 1862[11]
  • Recensió Yajus, versos no Yajus de la recensió Rk, editat: G. Thibaut, "Contributions to the Explanation of the Jyotisha-Vedánga", Journal of the Asiatic Society Bengal Vol 46 (1877), p. 411-437
  • Traducció a l'hindi: Girja Shankar Shashtri, Jyotisha Karmkanda i Adhyatma Shodh Sansthan, 455 Vasuki Khurd, Daraganj, Allahabad-6.
  • Comentari sànscrit amb traducció hindi: Vedā̄ṅgajyotiṣam: Yajurvedināṃ paramparayā gatam vistr̥tasaṃskr̥tabhūmikayā. Sobre l'astrologia i l'astronomia vèdiques; text editat de manera crítica amb comentaris en hindi i sànscrit. Amb apèndixs que inclouen el calendari vèdic tal com el descriu Lagadha per a la seva època. Per Lagadha, Ācārya-Śivarāja Kauṇḍinnyāyana, Pramodavardhana Kaundinnyayana, Sammodavardhana Kauṇḍinnyāyana, Somākara[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ N. P. Subramania Iyer. Kalaprakasika. Asian Educational Services, 1991, p. 3. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Witzel, Michael (25 May 2001). "Autochthonous Aryans? The Evidence from Old Indian and Iranian Texts". Electronic Journal of Vedic Studies. 7 (3).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Subbarayappa, B.V.. «Indian astronomy: a historical perspective». A: Biswas, S. K.; Mallik, D. C. V.; Vishveshwara, C. V. (eds.). Cosmic Perspectives (en anglès). Cambridge University Press, 1989-09-14, p. 25-40. ISBN 978-0-521-34354-1. 
  4. ↑ Hart Defouw. Light on Life: An Introduction to the Astrology of India. Penguin, 1996, p. 3. ISBN 978-0-14-019507-1. 
  5. ↑ Debiprasad Chattopadhyaya, History of Science and Technology in Ancient India, Firma K.L Mukhopadhyaya (1986), pp. 486–494
  6. ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-03-12, p. 977. ISBN 978-1-4020-4559-2. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Chakraverti, Santanu. «Science in History». A: Jyoti Bhusan Das Gupta. Science, Technology, Imperialism, and War (en anglès). Pearson Education India, 2007, p. 33. ISBN 978-81-317-0851-4. 
  8. ↑ Pingree, David «The Mesopotamian Origin of Early Indian Mathematical Astronomy» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, 4, 1, 01-02-1973, pàg. 1–12. DOI: 10.1177/002182867300400102. ISSN: 0021-8286.
  9. ↑ Klostermaier, Klaus K. A Survey of Hinduism: Third Edition (en anglès). SUNY Press, 2010-03-10, p. 977. ISBN 978-0-7914-8011-3. 
  10. ↑ Subbarayappa, B.V.. «Indian astronomy: a historical perspective». A: Biswas, S. K.; Mallik, D. C. V.; Vishveshwara, C. V. (eds.. Cosmic Perspectives (en anglès). Cambridge University Press, 1989-09-14, p. 47-48. ISBN 978-0-521-34354-1. 
  11. ↑ Weber, Albrecht. Über den Vedakalender, namens Jyotisham (en alemany). gedruckt in der Buchdruckerei der Königl. Akademie der Wissenschaften, 1862. 
  12. ↑ Lagadha. «Vedā̄ṅgajyotiṣam: Yajurvedināṃ paramparayāgatam vistr̥tasaṃskr̥tabhūmikayā Somākarabhāṣyeṇa Kauṇḍinnyāyanavyākhyānena ca sahitam : Saṅkṣiptahindībhūmikā-Hindyānuvādādiyutaṃ vividhapariśiṣṭavibhūṣitaṃ ca».

 

Fonts[modifica]

 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vedanga_Jyotisha&oldid=32313169»