Vent de Ponent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vent de Ponent (cançó))
Pel vent de l'oest, vegeu ponent (vent)
Infotaula obra musicalVent de Ponent
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata

Vent de Ponent és una cançó valenciana de 1917. És considerada, juntament amb la Cançó de lluita o Cant de redempció com un dels himnes del valencianisme polític.[1]

Vent de Ponent naix com un text, escrit pel poeta valencià Lluís Cebrián Ibor, que amb el títol de Sant Jordi, mata l'aranya va ser presentat a un concurs d'himnes que Pàtria Nova va convocar en 1915 i del qual resultaria guanyador. La música, d'autor desconegut, va ser composta el 1917,[1] i tenia per objectiu consolidar-se com a alternativa a l'Himne de l'Exposició Regional Valenciana, sense èxit.[2]

Lletra[modifica]

¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Llauradors, nostra terra perilla.
Agermanats, l'amor sant defensem.
Vil estrany maganxós nos humilla...
¡Valencians, per la Pàtria breguem!
¡Defensem la nostra casa,
geni i llengua, sang i raça!
¡Per honor i dignitat!
¡Per la santa dignitat!
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
¡Poble meu, poble meu, qui t'ha vist,
fort, gojós...i ara dèbil i trist!...
Dones flors i et tornen espines.
Treballant, treballant, t'arruïnes.
Fores l'alba llevantina;
teua fou la mar llatina;
escampà ta glòria el vent...
¡I ara esclau d'un fort ponent!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Rompa fort nostre clam, colliters.
Del cultiu detinguem els quefers:
El Ponent maleït tot ho arrasa,
els verds camps i la sang nos abrasa.
¡Alcem murs, alcem racers
protectors de nostra casa...
i refresque nostra llar
l'alenada de la mar!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Dos himnes del valencianisme a Valencianisme.com
  2. Viadel, Francesc. No mos fareu catalans. Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006. ISBN 84-9734-402-2.  pg. 31