Viquipèdia:Notes de premsa/La Viquipèdia en català assoleix els 400.000 articles i marca el rècord d'usuaris actius
| Comparteix: | 
|
|
|
|
La Viquipèdia en català, l'enciclopèdia lliure de referència a internet, ja té 400.000 articles, fita que s'ha aconseguit amb la creació de l'article «Heli-4» a les 17:23 h del 12 d'abril de 2013. Aquesta notícia arriba un mes després dels 12 anys del naixement de la Viquipèdia en català.
400.000 articles... i sumant
.JPG)
El 16 de març del 2001 començava l'aventura de la Viquipèdia en català. Va ser la primera en tenir articles després de l'anglesa. La comunitat va assumir amb ganes el repte de fer un projecte on tothom tingués accés a tot el coneixement de la humanitat en català.
No ha estat fàcil fer créixer el nostre projecte, en situació de desavantatge al costat de llengües amb molts més parlants com ara el castellà (amb més de 975.000 articles) o el francès (1.350.000). La Viquipèdia en català té bona salut pel que fa a participació de la societat. Però encara té molt potencial per millorar si les persones i les entitats que de fa molts anys treballen activament per crear i difondre coneixement en català s'adonen que han d'implicar-s'hi.
Avui ja podem veure que l'esforç està donant un fruit: la Viquipèdia i els seus projectes germans que la complementen (Viccionari, Viquitexts, Viquillibres, Viquinotícies i Viquidites) s'estan convertint en obres de gran qualitat que es van millorant constantment.
.JPG)
Actualment, la Viquipèdia en català és la quinzena versió idiomàtica en nombre d'articles, una proporció altíssima en comparació del nombre de parlants. Es manté en el primer lloc d'un índex que mesura la qualitat dels 1000 articles més importants, d'un total de 275 llengües. Conté 944 articles destacats, com ara «Jaume Huguet», «Història del metro de Barcelona», «Pla Cerdà», «Alfred Hitchcock», «Hidrogen» o «Beluga». De fet, és la desena viquipèdia amb més articles de qualitat.
Una de les coses que fan gran aquest projecte és que tota aquesta feina l'han duta a terme internautes de forma altruista. Hi ha una frase que diu que «el problema de la Viquipèdia és que només funciona a la pràctica, en teoria no pot funcionar mai». Si volem que la Viquipèdia en català segueixi prosperant i estigui entre les millors, si volem que la suma de tot el coneixement humà sigui lliurement disponible, també en català, l'important és la pràctica, cal que la societat s'hi impliqui i la gent hi col·labori des de casa seva. Tothom pot ajudar-hi!
| « | Imagineu un món on tothom tingués lliure accés a tot el coneixement humà. Això és el que estem fent. | » |
| — Jimmy Wales | ||
Rècord d'usuaris actius
.JPG)
En un moment on diuen que globalment la Viquipèdia està perdent editors, la seva versió en català ha marcat aquest mes de gener el seu rècord d'usuaris actius. Aquest gener 1.892 persones van editar la Viquipèdia en català, de les quals 675 van fer més de 5 edicions i 82, més de 100. L'anterior rècord es troba al desembre de 2010.
També cal destacar que només la Viquipèdia en català ha tingut aquest darrer mes de febrer 27,8 milions de pàgines visitades, és a dir una mitjana d'onze pàgines per segon i gairebé un milió cada dia.
A la premsa internacional
La Viquipèdia és un projecte global, per això molts mitjans internacionals hi paren atenció. El darrer ha estat The Economist, que en un article d'aquest mes de març titulat «The keenest Wikipedians» reflexiona sobre l'activisme dels parlants de llengües sense Estat a la Viquipèdia. El setmanari anglès afirma que «la gent d'aquestes regions, encara que puguin llegir en castellà, sovint prefereixen la seva pròpia llengua de totes maneres» [people in these regions, even if they can read Spanish, often prefer their own anyway].
El desembre de 2012 l'investigador de la Universitat d'Oxford Mark Graham va destacar, en referència al català a la Viquipèdia, que «enlloc en el món podem veure una visibilitat tan alta d'una llengua relativament petita» en un estudi sobre les llengües dominants a cada estat del món basant-se en els articles geolocalitzats. La BBC també li'n va dedicar un reportatge: «La Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure d'internet, s'ha convertit en l'última dècada en una important eina de difusió tant de l'idioma com dels punts de vista propis de les cultures minoritàries», començava dient.
A l'espera de Wikimedia CAT
La infraestructura necessària per fer funcionar la Viquipèdia i els seus projectes germans és proporcionada per la Fundació Wikimedia, radicada als EUA. Però el treball col·laboratiu que els fa possibles és portat a terme per milers de persones arreu del món que es coordinen en comunitats segons el projecte al que participen. Per iniciativa dels participants han sorgit diverses organitzacions locals arreu del món per recolzar aquest moviment.
L'associació sense ànim de lucre Amical Viquipèdia (que té per objectiu sortir del ciberespai, trepitjar el carrer i promoure la Viquipèdia i els projectes germans als territoris de parla catalana) encara no té reconeixement formal per part de la Fundació Wikimedia, tot i que l'ha demanat reiteradament des del mes d'agost del 2008. Inicialment els motius d'aquest endarreriment varen ser que l'àmbit territorial de l'associació no coincideix amb un únic estat i que s'encavalca amb el territori d'actuació de les associacions francesa i italiana, junt a la incipient associació espanyola, gestada poc després i finalment reconeguda a inicis del 2011. Tanmateix, gràcies a una intensa campanya dels viquimedistes catalans que va rebre suport de viquipedistes de tot el món i en moltes llengües, el març de l'any passat es va aconseguir que la Fundacio Wikimedia obrís la porta al reconeixement de nous models d'afiliació basats en altres criteris com, en el nostre cas, la llengua i la cultura catalanes. Els detalls d'aquests nous models encara són objecte de debat, fet que endarrereix el reconeixent de la secció catalana.
Ja després de 5 anys de la primera petició i esperant el reconeixement, els membres d'Amical Viquipèdia van publicar aquest gener una carta dirigida a l'Affiliations Committee de la Fundació Wikimedia on es mostraven «fatigats, decebuts, agreujats i en alguns casos indignats, i en general, menystinguts i menyspreats».
La setmana vinent es farà a Milà la reunió anual de seccions wikimedia on hi assistiran membres d'Amical i on tenen previst discutir aquests detalls amb la Fundació Wikimedia. Llavors es veurà si la porta que semblava obrir-se amb el reconeixent d'una secció basada en la llengua i la cultura es concreta amb un tracte del mateix nivell que el que tenen les seccions basades en els estats o si en realitat es tracta d'una secció de segona.
Aquesta situació perjudica en el sentit de no poder-se beneficiar de les facilitats que tenen les organitzacions reconegudes per promoure els projectes com ara, per exemple, no poder compartir experiències a les reunions entre associacions de diferents països o finançar els projectes de promoció de la Viquipèdia amb part dels diners que donen els lectors.
Tot i aquesta mancança, Amical Viquipèdia és una associació viva i activa que, a través de projectes i activitats de col·laboració, procura crear sinergies amb altres entitats i col·lectius per tal d'enriquir el moviment Wikimedia. Són moltes les entitats i col·lectius que estan contribuïnt a la Viquipèdia a través d'aquests projectes i activitats de col·laboració. Alguns exemples són Viquimodernisme (estudiants de la UB editen articles sobre modernisme), Wiki Loves Monuments (concurs fotogràfic de monuments), wikiArS (pràctiques amb escoles d'art i disseny), i projectes amb institucions com les Biblioteques Públiques de Catalunya, el MNAC, el Museu d'Història de Catalunya, la Fundació Joan Miró, la Biblioteca de Catalunya, el MACBA, arxius i escoles i universitats, entre molts altres.
Vegeu també
- Contacte: comunicacio
wikimedia.cat - Dossier de premsa
- Deu coses que potser no sabíeu sobre la Viquipèdia
- Els cinc pilars
- Llista de Viquipèdies
