Viquiprojecte:Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 10
Can Juliana: la casa pairal[modifica]
La casa pairal és el centre gravitatori del poeta: la vida li és plaent lluny de la ciutat, dels compromisos, de la gent. Es fon amb un paisatge que és viu i que li parla:
He sentit la puput, els grills, les baladreres
garses i, vora el riu, el primer rossinyol
I els records es desvetllen i...
L’emoció de la paterna llar
on va descloure’s ma infantesa clara!
tot m’hi recorda l’enyorada imatge de la qui,
en dies massa llunyedans, animà amb sa presència aquest topants
- La casa pairal
- El predi
- El meu pi
- El paller
- Tarda de maig al camp
- La llar
- Aquella mà
- La germana
- La nit al mas
FINAL
I la comunió de Joan Arús amb el paisatge i amb els cicles canviants del dia i de les estacions el porta, ja cap al final de la seva vida, a veure en la natura crepuscular una alal·legoria de la seva pròpia mort:
Què hi diu la Viquipèdia[modifica]
El mas de Can Juliana apareix esmentada a la documentació del segle XIII.[1][2] La masia conserva una estructura de tres crugies amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia, de dues plantes amb gran coberta a dues vessants paral·leles a la façana, present a portal amb arc de mig punt de maó, i finestres amb llindes i brancals de pedra. A nord una escala de pedra adossada a la façana mena directament a la planta primera.[3]
A l’interior, es conserven els sostres de la planta baixa en volta rebaixada de maó, i diversos festejadors. Disposa d’una antiga gruta cimentada i revestida d'obra, utilitzada actualment com a celler, amb traçat curt, corredor amb corba i esglaons i petita cambra oval amb podi. Havia estat utilitzada com a nevera. La masia conserva un conjunt de disset manuscrits datats des del 1463 al S. XVII. Majoritàriament escrits sobre pergamí, la família Juliana, pagesos de remença, conservaren els pergamins degut al seu caràcter jurídic i notarial i els anaren incorporant a la documentació de la masia. Els pergamins ens donen informació de la vida legal dels pagesos medievals i també de la dimensió social que tenien entre els seus veïns, de la ubicació dels diversos nuclis de cases que després és es van convertir en l’actual població i els diversos noms de les famílies que varen existir al nucli habitat.
La família Juliana s'entroncà amb la família Colomer i posteriorment amb la família Arús. El corpus de manuscrits passà a engruixir la documentació de la biblioteca particular del poeta Joan Arús i Colomer. Els seus descendents la donaren a l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès l'any 1989. un cop classificada i inventariada els pergamins foren objecte d'estudi en diferents publicacions.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «CAN JULIANA». Pat.mapa: arquitectura.Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: Consulta: 18 setembre 2014].
- ↑ Joan, I. «Els pergamins de Can Juliana.». Plaça Vella. Publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Nº45., 1999, pàg. 15..
- ↑ Planas, Ester; Àlex Portolés. Recull històric de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, 1994..
- ↑ Comadran, M. i Feria, T «Visió histórica del Juliana a través de la documentació escrita: 1500-1700.». Plaça Vella. Publicació de l'Arxiu d'Història de castellar del Vallès. Nº51, 2006.